Els EUA llança les seves bombes més potents sobre els feus dels talibans

La milícia islamista assegura que just ahir varen morir més de 200 civils innocents

Ahir es posaren 5.000 banderes en record del primer mes dels atemptats. | REUTERS

TW
0

Els Estats Units intensificaren ahir l'operació militar sobre l'Afganistan i se centraren en els principals feus dels talibans, Kabul i Kandahar. El secretari de Defensa Donald Rumsfeld va afirmar que bombarders dels nord-americans havien llançat enormes bombes antibúnquers d'alta penetració que havien fet blanc contra objectius subterranis. Diversos atacs amb aquestes bombes contra búnquers subterranis produïren fortes explosions secundàries, que en alguns casos es perllongaren durant hores.

«Els B-1, B-2, B-52, com també avions caça llançaren tot un arsenal de municions», explicà Rumsfeld, referint-se especialment a la potent bomba GBU-28, que pesa 2'5 tones. En concret, els avions nord-americans bombardejaren tot el dia la capital afganesa, Kabul, i la ciutat de Kandahar (sud), principal feu de la milícia islamista dels talibans, segons informaren els habitants d'aquestes ciutats, que afegiren que el primer atac diürn contra Kabul fou contestat per la defensa antiaèria dels talibans.

En aquest context és inevitable parlar de víctimes, i segons afirmà un responsables dels talibans les bombes o míssils llançats ahir causaren la mort de més de dues-centes persones a l'Afganistan. Des de l'inici del conflicte les mateixes fonts parlen d'un total de 300 víctimes mortals, majoritàriament dones, infants i gent gran. Així, Qand Agha, un afganès de 35 anys, afirmà que una nina de 12 anys morí en caure una bomba a casa seva, a prop de l'aeroport de Kabul. «Això és el que està passant aquí, mentre que el Pentàgon menteix a tot el món quan diu que no apunta cap a civils», destacà l'ambaixador Abdul Salam Zaeef.

Danyen el 85% dels objectius
Els bombardeigs sobre l'Afganistan han aconseguit fins ahir danyar un 85 per cent dels objectius que s'havien proposat, va assenyalar ahir dijous el general Henry Osman, membre de l'Estat Major Conjunt de les Forces Armades dels Estats Units.