Els Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya iniciaren ahir
horabaixa l'atac contra el règim talibà a l'Afganistan com a
resposta als atacs terroristes, atribuïts a Ossama Bin Laden, de
l'11 de setembre, quan es destruïren les Torres Bessones de Nova
York i part del Pentàgon. El president nord-americà, George Bush,
assegurà que l'hora dels talibans «ha acabat», i ordenà un atac
sobre les ciutats de Kabul, Kandahar i Jamalabad, on varen caure
cinquanta míssils Tomahawk i sobre les quals actuaren un total de
quinze bombarders. Almanco quatre d'aquests míssils feren impacte a
les sis i mitja de l'horabaixa (hora mallorquina) sobre Kabul, la
capital de l'Afganistan. Els projectils varen caure a la vora de
l'aeroport (a uns 15 quilòmetres de la capital) i a la seu del
Ministeri de Defensa, en ple centre de la ciutat, que quedà tot
d'una a les fosques.
Pocs minuts després, altres míssils impactaven a la ciutat de
Kandahar, capital espiritual del règim talibà. L'aeroport quedà
completament destruït en la primer onada d'atacs nord-americans.
Aquesta ciutat fou la primera a patir una segona onada de
bombardejos i la casa del líder talibà, el mulla Mohammada Omar,
podria haver estat un possible blanc, segons la CNN. L'objectiu
primer dels atacs angloamericans és controlar el cel afganès i
destruir les defenses antiaèries i els avions dels talibans, segons
explicà la Secretaria d'Estat de Defensa nord-americana. Els
míssils de creuer es llançaren des de portaavions situats al golf
Pèrsic i a l'oceà Índic, així com des de submarins de la marina del
Regne Unit, que participà activament en els primers atacs contra
l'Afganistan, segons confirmà el propi primer ministre britànic,
Tony Blair.
Malgrat tot, l'aviació va tenir un paper destacat i els
bombarders i caçabombarders sobrevolaren la ciutat de Kabul, a gran
altura. En la primera onada, el seu atac se centrà bàsicament sobre
Jalabad, ciutat molt propera a la frontera amb Pakistan, al nord de
la qual es creu que es troben els camps d'entrenament i alguns
refugis de Bin Laden. La CNN confirmà que almanco tres d'aquests
camps varen ser tocats per les bombes angloamericanes, mentre que
el govern pakistanès assegurà que el seu espai aeri va ser emprat
durant l'atac d'ahir a la nit en el qual participaren els moderns
B1, els B2 i els clàssics B52, concebuts els anys cinquanta i que,
gràcies als seus vuit motors, poden transportar fins a 31 tones de
bombes i míssils. Una hora després dels primers bombardejos, a
Kabul, les forces opositores liderades per Abdulà Abdulà començaren
els atacs a les posicions talibanes que envolten la ciutat a uns
quaranta quilòmetres i asseguraren que la capital caurà en pocs
dies.
Les forces opositores esperen ordres dels americans per marxar
sobre Kabul amb tots els seus efectius. Tres hores després dels
primers impactes sobre el territori afganès, els atacs continuaven,
segons la secretària de defensa nord-americana, i Kabul patí una
segona onada de bombardejos. Els habitants de la ciutat no feren,
en moltes d'ocasions, cap cas del toc de queda decretat per les
autoritats talibanes i sortiren al carrer. Els ciutadans de Kabul
que resideixen a les immediacions de l'aeropor abandonaren les
seves cases, ja que els avions dels Estats Units havien bombardejat
àrees properes a la terminal, des d'on s'alçava una enorme columna
de fum. Les emissores de ràdio de la capital afgana repetien
missatges en els quals instaven la població a no preocupar-se pels
bombardejos i a respectar el toc de queda que regeix a la
capital.
Aquests atacs permetran emprendre noves accions amb
caçabombarders i per ventura tropes de terra, així com facilitar el
terreny a les forces de l'Aliança del Nord. Les forces americanes a
les immediacions de l'Afganistan inclouen 350 avions, entre ells
bombarders de gran capacitat, així com naus llançamíssils, forces
d'infanteria d'elit (el 10è cos de Muntanya, imprescindible en un
territori com l'afganès) i unitats de les forces especials. En
total, el contingent es calcula en 28.000 homes, als quals s'han de
sumar 26.000 soldats anglesos presents a la zona. El Govern dels
Estats Units planeja que aquesta acció militar pugui tenir la seva
continuïtat durant els propers mesos i per això ha desplegat tot
aquest contingent d'homes i recursos al voltant de
l'Afganistan.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.