Els Estats Units donà ahir mostres als seus aliats de l'OTAN de
voler preparar amb summa cautela, i a soles, la seva resposta als
atacs suïcides de l'11 de setembre atribuïts a la xarxa del
fonamentalista islàmic Osama Bin Laden. En la seva primera reunió
després dels atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon,
els ministres de Defensa de l'OTAN escoltaren del representant dels
EUA informació sobre les intencions de la campanya Llibertat
Duradora que Washington ha posat en marxa. El vicesecretari de
Defensa nord-americà, Paul Wolfowitz, es limità a demanar tota la
informació possible sobre les xarxes de l'extremisme islàmic, pero
no apel·là als mitjans militars de l'Aliança com alguns
esperaven.
Al dia següent dels atemptats, l'OTAN, per iniciativa del seu
secretari general, George Robertson, anuncià que l'agressió podia
ser considerada com un atac contra tots i que mereixia, per primera
vegada en la seva història, l'aplicació de la clàusula de defensa
mútua. L'oferta de Robertson i del Consell Atlàntic no té, doncs,
de moment, resposta de l'altre costat. «No hem d'esperar que la
petició d'assistència (per parts dels EUA) sigui formulada
ràpidament», manifestà a la premsa el ministre André André
Flahaut.
Fonts diplomàtiques donaren a entendre que els nord-americans
podrien optar per dirigir-se només a alguns aliats, però no a
l'OTAN, per no fermar-se de mans. Washington sembla vacil·lar a
l'hora de posar en funcionament els pessants mecanismes de defensa
col·lectiva, i prefereix no posar límits a la seva acció. El
«número dos» del Pentàgon viatjà a Brussel·les per agrair la
solidaritat mostrada pels aliats i insistí que res no és més
important ara que la informació que es pugui reunir sobre
l'entramat del terror islàmic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.