Els talibans afganesos es col·locaren ahir en una situació
encara més delicada, en assegurar oficialment que han perdut la
pista del multimilionari d'origen saudita Osama Bin Laden, que els
Estats Units reclamen pels atemptats del passat 11 de setembre. Si
l'objectiu del missatge era guanyar temps, la maniobra no ha tingut
cap mena d'efecte, perquè Washington respongué immediatament que la
notícia de la desaparició del terrorista no canvia en absolut els
seus plans de represàlies. I per si en quedava cap dubte, el
secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, subratllà que Bin Laden «no
actuà tot sol» i acusà els talibans d'estar amagant-lo. El portaveu
del règim taliban, Abul Hai Mutmaen, assegurà que fins ara no s'ha
pogut entregar a Bin Laden l'edicte adoptat dijous passat pel
Consell dels Ulema, en el qual se l'instava a abandonar el país
«voluntàriament».
«No hem pogut entregar-li el missatge dels Ulema perquè no podem
trobar-lo», afirmà Hai Mutmaen, qui assegurà que era incapaç de
confirmar si Bin Laden és o no a l'Afganistan. Divendres passat, el
diari pakistanès The News ja publicava que el multimilionari havia
abandonat l'Afganistan dilluns passat. La declaració dels talibans
no sembla haver convençut els EUA. De fet, la consellera de
Seguredat Nacional, Condoleezza Rice, es mostrà escèptica ahir
respecte de la suposada «pèrdua» de Bin Laden: «No ens la creim, i
no canviarem d'opinió per comentaris que pugui haver desaparegut»,
advertí. «Els talibans han de començar a comprendre que han
d'elegir: entregar Bin Laden o enfrontar-se a la còlera
internacional», afegí la consellera presidencial.
També el secretari d'Estat, Colin Powell, apuntà ahir que «els
talibans poden estar intentant trobar una sortida del carreró en el
qual es troben. Però si demà fins i tot tinguéssim Bin Laden a les
nostres mans, ho veuríem bé, però no seria el final. N'hem de
trobar els col·laboradors, hem d'acabar amb tota la xarxa». I
afegí: «Els EUA tindran en un futur pròxim les proves sobre la
implicació de Bin Laden en els atemptats». Donald Rumsfeld se sumà
a aquestes consideracions, en apuntar que Bin Laden «no actuà tot
sol» i que els talibans, a més de haver-lo acollit i ajudat, en
coneixen el parador. Tot i que al final de la reunió dels Ulema
semblava que els talibans volien evitar la tragèdia d'un bombardeig
en el seu territori, la seva posició actual indica que el
desplegament militar nord-americà no els ha intimidat.
De fet, i abans que prenguessin la decisió, els «estudiants de
teologia» ja exigien als EUA proves de la culpabilitat de Bin
Laden. Com expressà el mateix Hai Mutmaen, «les exigències de
Washington són inacceptables, ja sia pel règim taliban o per
l'Islam». L'Exèrcit dels talibans pot ser que faci rialles als EUA,
però té una arma que mai no tindran els EUA: 40.000 homes disposats
a morir per defensar la seva fe, formats en les escoles
alcoràniques, les madrasses. Segons fonts dels talibans, aquesta
xifra representa el nombre total d'homes que prestaren jurament "el
bait ul almaut" de morir si l'ordre és donada pel molà Mohammad
Omar, líder suprem dels talibans a l'Afganistan. Aquests homes són
el pur producte de les madrasses Jihadi, autèntiques escoles de
guerra santa on just poden anar els seleccionats, que sempre han de
ser els millors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.