TW
0

Osama Bin Laden, el terrorista més cercat del món, era un dels assidus del municipi malagueny de Marbella en l'època daurada del turisme àrab, entre finals dels anys setanta i la dècada dels vuitanta, i fins i tot assistia a les festes de Puerto Banús. Segons publica en la seva edició d'ahir el diari Sur de Màlaga, Bin Laden i la seva família varen estar a Marbella en diverses ocasions entre 1977 i 1988, i durant les seves visites el seu comportament no era diferent a la de la resta de turistes àrabs. Així, els seus primers llocs de descans estiuenc varen ser els hotels Marbella Club i Incosol i anava a festes celebrades en el port esportiu José Banús.

És a principi de la dècada dels vuitanta quan part dels Bin Laden "50 germans" varen començar a ser figures protagonistes en la nit marbellí, quan anaven a sales de festa freqüentades per àrabs com és el cas de Regine's. En aquest sentit, un dels antics treballadors d'aquesta discoteca ja desapareguda afirmà que recorda que «els anomenàvem els xeics, encara que sabíem que no ho eren, però es gastaven tants diners o més que ells». La família d'Osama Bin Laden ha fet la seva fortuna en el sector de la construcció i varen veure que l'entorn de la Costa del Sol oferia una gran possibilitat de negoci. Comenten, fins i tot, que els Bin Laden varen mantenir relacions comercials amb Adnan Kashogui, i anaren a algunes de les festes d'aniversaris que el magnat saudita celebrava a la seva mansió de la Baraka de Marbella.

En acabar els estudis universitaris, Osama va començar a desvincular-se de la seva família, coincidint aquest fet amb la seva decisió d'unir-se a la lluita contra l'URSS a l'Afganistan després de rebre entrenament i suport de la CIA. Des d'aleshores no hauria tornat a Marbella, encara que sí alguns dels seus familiars. Tot i això, hi ha els que asseguren que va realitzar una visita a Marbella el 1998, allotjant-se a casa d'un amic saudita. En aquest lloc hauria rebut la visita dels seus lloctinents d'altres països europeus, segons publicà la revista El Temps, que afegeix que la seva organització negociava la compra d'armes valorades en 90.000 milions de pessetes al suposat traficant d'armes Monzer al Kassar, aspecte, que, no obstant això, va ser negat a Sur per fonts jurídiques pròximes a aquest.