Bush assenyala Bin Laden com a responsable de la matança dels EUA

Promet una campanya «ampla, arrassadora i efectiva» contra els inductors de l'atac

George W. Bush amb Dick Cheney, i el secretari d'Estat, Colin Powell.

TW
0

Alliberat de qualsevol lligam per la magnitud dels atemptats de dimarts, els EUA no descarten res, ni tan sols un atac terrestre, dins de les operacions que planeja contra els responsables dels atemptats terroristes de dimarts. «Estam en guerra», va dir clarament el president, George W. Bush, qui passà la jornada a Camp David (Maryland) rebent informació i preparant plans amb el seu Consell de Seguretat Nacional. Al temps que els vents de guerra s'enfortien, Bush apuntà, per primera vegada, el multimilionari d'origen saudita Osama Bin Laden com el principal sospitós dels atemptats de dimarts contra el World Trade Center de Nova York i contra l'edifici del Pentàgon de Washington. Bush no dubtà a afirmar que «no existeix cap dubte que Bin Laden és el sospitós número u» dels atemptats que han costat la vida a diversos milers de persones i han commocionat a tothom.

Per altra banda, el mandatari nord-americà assenyalà que el país està en «guerra» i per això «totes les persones que porten uniforme nord-americà han d'estar preparades». «S'ha comès un acte de guerra contra Amèrica per terroristes», afirmà, i assegurà que els Estats Units farà «el que faci falta» per trobar els responsables i «respondrà en conseqüència» pels atacs rebuts. «Intentaran amagar-se, intentaran evitar els Estats Units i els nostres aliats i no els deixarem», declarà. «Els perseguirem i els trobarem», prosseguí, afegint que a continuació «els portarem davant la Justícia». Per altra banda, en el seu missatge radiofònic setmanal, Bush assenyalà a la nació que «els que han fet la guerra contra els Estats Units han escollit la seva pròpia destrucció».

A més, els ha garantit que la resposta de Washington serà «àmplia, efectiva i sostinguda». «Demanarem molt al poble americà», afirmà el president però «prevaldrem», declarà. Bush va dir que els atemptats de dimarts són «la primera batalla d'aquesta guerra», per la qual cosa pot esperar-se un ús de les forces armades molt més extens, d'acord a un concepte «bèl·lic», sense por que hi hagi baixes entres les tropes nord-americanes. Els 18 morts que els Estats Units patiren en l'operació d'ajuda a Somàlia el 1993 marcaren la presidència de Bill Clinton, no només per la xifra, sinó per les crítiques a una missió poc clara i amb les regles d'enfrontament poc clares.