La història narrada en mallorquí

Més enllà de les espectaculars imatges de la col·lisió i esbucament de les Torres Bessones, repetides fins a assaciar-se pels canals televisius de tot el planeta, la de dimarts fou una tragèdia viscuda en primera persona, tant pels ciutadans que hi perderen la vida, els que contemplaren el desastre i els familiars que, perdudes les comunicacions, romangueren a l'espera de notícies. Encara ahir, el testimoni de Norman Holub i la seva esposa Joanne, novaiorquesos habituals de l'estiu de Sóller, és esgarrifós: «Ho vam veure tot des de la finestra, com col·lidien els avions, com queien els edificis. La nostra filla, Claudia, viu a tres illetes de les Torres Bessones, però ara és amb nosaltres, perquè la Policia ha desallotjat tots els edificis propers al lloc de l'atemptat. Pels carrers de Manhattan hi ha molt d'aldarull. És molt pitjor que Pearl Habour. Tothom es troba en perill».

A Mallorca estant, els també pares del clarinetista Pasqual Martínez passaren moments de molta angoixa. Veure l'hecatombe a través del televisor i no poder contactar durant hores amb el seu fill és una prova massa dura. Sobretot, emperò, perquè Pasqual, que retornava en aquells moments a Manhattan d'Alemanya, podia ser un dels passatgers dels avions segrestats. Afortunadament, no fou el cas. El vol es cancel·là a Alemanya, on Pasqual encara romania ahir, a l'espera que el desplaçament fos autoritzat. La tragèdia tampoc no tocà altres novaiorquesos d'adopció, com el fotògraf Gori Vicenç o l'escriptor Hilari de Cara, que acabaven els darrers dies a Mallorca, tot i tenir previst desplaçar-se aviat a Nova York: «A la vista del caos, hauré d'esperar la setmana vinent», deia Hilari.