C.M.C./AGÈNCIES. Palma. Els investigadors nord-americans que estudien la sèrie d'atacs que van tenir lloc ahir a Nova York i Washington tenen totes les mirades posades en el presumpte terrorista d'origen saudita Usama Bin Laden, l'enemic número u dels Estats Units per atemptats anteriors, ja que segons informa la cadena nord-americana CNN s'haurien trobat «indicis» en relació amb el multimilionari.
«Hi ha bons indicis que persones relacionades amb Usama Bin Laden podrien ser responsables d'aquests atacs», ha declarat a la cadena un oficial dels serveis d'intel·ligència. D'acord amb les fonts dels serveis d'intel·ligència consultades per la cadena, aquesta afirmació es basa en la informació recollida ahir a la nit, hores després que tres avions xoquessin contra les torres del World Trade Center i el Pentàgon, encara que han indicat que no s'exclou la possibilitat que altres grups hi estiguin implicats.
L'FBI ha enviat el seu personal als aeroports i als llocs on es van estavellar els avions per recollir tota la informació possible procedent de les llistes de passatgers, les gravacions dels serveis de seguretat dels aeroports i les caixes negres dels aparells, en les quals van quedar registrats els últims minuts del que va passar dins dels aparells. També es revisaran les llistes de presumptes terroristes que se sàpiga que sàpiguen pilotar un avió.
El periodista del diari Al-Quads Abdel Bari Atwan, conegut pel fet de tenir accés a Bin Laden, asseverà a Londres que «molt bones fonts em digueren, ara fa tres setmanes, que (el multimilionari) preveia un atac molt important contra objectius dels EUA i aquests atemptats en són, potser, la conseqüència». De fet, el multimilionari i dissident saudita Ussama Bin Laden és un dels deu fugitius més cercats per l'FBI dels Estats Units, per «l'assassinat de nord-americans fora dels EUA, conspiració per assassinar nord-americans fora dels EUA, atac a un ressort federal causant-hi morts», segons la pàgina d'internet que reclama el cap d'un home que és considerat l'instigador dels atacs terroristes d'ahir. El preu al seu cap és de 900 milions de pessetes.
Tot i que és sospitós d'haver encapçalat el primer atemptat contra el World Trade Center, l'any 1993, se l'acusa oficialment dels bombardeigs coordinats de l'agost del 1998 contra les ambaixades dels EUA a Dar es Salaam, Tanzània i Nairobi, en què moriren més de 200 persones. L'enginyer civil "aquesta és la seva titulació, obtinguda a la Universitat d'Abdul Aziz a Jiddà l'any 1979" fa part dels mujaidin afganesos, els quals ajudava de manera logística i, segons algunes fonts, de manera directa en la batalla. Amb la retirada soviètica de l'Afganistan, el líder tornà a l'Aràbia com un heroi... i un inversor. El Bin Laden Group aconseguí créixer al país mentre feia oposició a la monarquia. La guerra entre Kuwait i l'Iraq ocasionà que hagués de sortir una altra vegada del país, atès que Bin Laden condemnà el suport de l'Aràbia als EUA. Tornà a l'Afganistan, i d'aquell país passà al Sudan. Aleshores, aquest país rebia qualsevol persona que es declaràs musulmana, sense exigir-li gens de documentació.
Bin Laden ja havia estructurat, però, l'organització anomenada Al-Qaeda, composta per exmujaidins i altres suports l'any 1988. La seva missió era canalitzar lluitadors i doblers per ajudar la causa afganesa. Després de la guerra de l'Iraq, sobre l'aleshores ja ric líder recaigué una ordre de captura. La seva organització decidí deixar de banda les seves diferències amb el terrorisme xiïta "inclòs el segon grup sospitós dels atemptats d'ahir, Hizbol·lah" per cooperar contra «l'enemic comú, els EUA». També fou acordat que les forces armades d'aquell país a la península Saudita serien els objectius prioritaris... juntament amb totes les que ocupaven l'Àfrica. Al marge, Bin Laden començà a instal·lar negocis legals al Sudan: tintatges, granges, una constructora.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.