El caos, el pànic i la confusió s'apoderaren ahir dels carrers
de les ciutats de Nova York i Washington després dels atemptats
dels quals foren víctimes i que han fet realitat el deliri de La
guerra dels mons, superant qualsevol guió cinematogràfic de terror.
Centenars de ferits col·lapsaren tots els hospitals de Nova York
després dels dos atemptats terroristes consecutius contra les
emblemàtiques Torres Bessones, que convertiren la part baixa de la
ciutat en una «zona de guerra». Dos avions suïcides foren
literalment encastats contra les Torres Bessones i provocaren
massius incendis que desencadenaren el posterior esfondrament
d'ambdues, fet que causà un indeterminat, però «enorme», nombre de
morts i ferits, segons informà el batle de la ciutat, Rudolph
Giuliani. «Tenc la sensació que hi ha una terrible quantitat de
morts. No ho sé, però ara ens hem de centrar a salvar el major
nombre de vides possible», digué el batle.
Giuliani ordenà l'evacuació immediata de Lower Manhattan, la
zona sud de l'illa on estaven situades les Torres Bessones i el seu
cor financer, Wall Street. «Centenars de persones tenen cremades de
cap a peus», declarà el doctor Steven Stern de l'hospital
St.Vincent, situat a Greenwich Village, a prop de la zona
sinistrada. «Hi ha hagut gent que s'ha tirat al buit des del World
Trade Center. Fou una situació horrible, horrible», digué el batle.
En un nou dia de la infàmia en la història dels Estats Units,
nombrosos testimonis presencials descrigueren escenes
apocalíptiques després de les explosions i posterior esbucament de
les torres, orgull i símbol del progrés de la ciutat dels
gratacels. Alguns empleats que estaven fent feina a les Torres
Bessones digueren que sentiren una «enorme explosió» i com
l'edifici sencer començà a tremolar, després de la qual cosa
sortiren corrents escales avall per evacuar-lo. A fora «hi havia
gent plorant, cridant, corrent, ja fossin policies, particulars o
bombers. Tots», digué un testimoni.
Les autoritats de Nova York mobilitzaren els seus 44.000
policies, i més de 14.000 bombers es desplaçaren al cor de la Gran
Poma per intentar posar ordre a l'immens caos en què se sumí la
ciutat en qüestió de minuts. Per altra banda, a Washington, poc
després de registrar-se l'atac contra el Pentàgon, milers de
persones es llançaren als carrers en ser evacuats la pràctica
totalitat dels edificis del centre, des de la Casa Blanca i altres
agències del Govern federal al Capitoli, escoles, ambaixades i
institucions multilaterals. Tot això provocà que la ciutat quedàs
convertida en un impressionant embús de vehicles, davant el desig
dels seus habitants de tornar tan aviat com fos possible a les
seves llars.
Les escoles, les ambaixades de nacions estrangeres i fins i tot
moltes esglésies, com la catedral, foren tancades, mentre que els
hospitals es troben en màxima alerta per rebre els ferits en
l'atemptat contra el Pentàgon, on hi ha hagut un nombre encara no
determinat de morts. Grups policíacs enrevoltaren la Casa Blanca,
custodiada pel Servei Secret, encara que el president dels Estats
Units, George W. Bush, era a Florida en el moment dels atemptats.
Des del centre de la capital es podia advertir un gran nigul de fum
que envoltava el Pentàgon, on treballen 20.000 persones, i cap allà
es dirigiren la majoria de les mirades de les persones que, pels
carrers, no sabien ben bé el que estava passant en un primer
moment. «Això és un segon Pearl Harbour», digué el senador
republicà Chuck Hagel, en referència a l'atac que el desembre de
1941 causà l'entrada dels Estats Units en la II Guerra Mundial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.