El terror va sacsejar ahir les borses mundials. Algunes, com les
europees, es varen desplomar, ja que els atemptats varen coincidir
amb el final de la jornada borsària. Altres, com les americanes, ni
tan sols varen gosar a començar la sessió, que a causa de la
diferència horària no s'havia iniciat. Horroritzats per les imatges
que retransmetien en directe les televisions d'Estats Units, els
mitjans financers del món sencer varen tenir els mateixos reflexos:
vendre accions i dòlars i comprar or, considerat encara un valor
refugi en període d'agitació. El preu de l'unça d'or va pujar 20
dòlars, a 291 dòlars, el seu major nivell des del juny del 2000.
Però si l'or pujava, les borses tremolaven. De fet, l'autoritat
borsària nord-americana, la Securities and Exchange Commission
(SEC) va anunciar el tancament de tots els mercats borsaris
d'Estats Units, després que s'hagués endarrerit l'obertura de la
sessió.
Poc després de l'anunci, la Borsa de Toronto, la principal del
Canadà, va informar de la suspensió de les negociacions. La mateixa
decisió va adoptar el mercat de Lisboa, que va tancar les portes
davant l'onada de pànic en les vendes. El parquet madrileny, igual
que la resta de mercats del Vell Continent, en no tancar les
negociacions, es va ensorrar, literalment, durant la jornada
d'ahir. Així les coses, el selectiu Íbex-35, que reuneix les 35
empreses espanyoles amb més valor, va perdre un 4'56 per cent i es
va col·locar en 7.328'40 punts. La caiguda de l'Íbex-35 va fer que
els inversors de les 35 majors empreses de la borsa perdessin 2'01
bilions de pessetes, dels quals 505.271 milions corresponien només
a Telefònica. A Alemanya, Frankfurt va decidir continuar, malgrat
que perdia a mitja jornada un 9'07 per cent al tancament de les
principals borses europees, submergides en números vermells. Només
les cotitzacions dels valors nord-americans es varen interrompre
durant una hora, a partir de les 16.30 hores.
Al Regne Unit, a la Borsa de Londres, on les autoritats varen
fer evacuar l'edifici, els dispositius tècnics varen permetre
assegurar la continuïtat de les cotitzacions, on al tancament
s'acumulava una pèrdua del 5'45 per cent, amb què s'establia en
4.759'30 punts. Per la seva banda, a França, París, immersa en un
ambient de crispació, perdia al final de la negociació un 7'28 per
cent, i se situava en 4.064'52 punts, mentre que, a Itàlia, la
plaça de Milà cedia un 7'42 per cent, fins als 20.793'00 punts.
Finalment, Madrid, la plaça del Vell Continent amb menors pèrdues,
disminuïa un 4'56 per cent, i se situava en 7.328'40 punts.
«La gent ven de forma massiva, es pregunta quina serà la
resposta dels nord-americans als atacs, aparentment terroristes»,
va explicar un corredor. Mariola Cobos, de Consors, va recomanar
«no perdre els nervis i no vendre en situacions excepcionals com
aquesta», ja que l'únic que s'aconsegueix es malvendre. «Haurem
d'esperar a conèixer l'autoria dels atemptats i la reacció d'EUA
per valorar fins a on afecta als mercats aquesta històrica
situació», indicà Cobos. Els mitjans financers esperen amb por la
reacció de Wall Street si finalment la borsa nevaiorquesa obre les
seves portes avui després de la tragèdia que es visqué ahir als
EUA. Mentre, la Reserva Federal d'Estat Units, que gestiona la
política de tipus d'interès, va indicar que estava disposada a
subministrar la liquiditat necessària per als bancs després dels
atemptats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.