Els principals moviments islàmics radicals existents actualment
al món són quatre: dos moviments palestins, un libanès proiranià i
un quart creat pel multimilionari d'origen saudita, Usama bin
Laden, principal sospitós dels atemptats perpetrats avui a Nova
York i per qui els Estats Units han ofert una recompensa de més de
nou-cents milions de pessetes. Les formacions palestines Moviment
de Resistència Islàmica (Hamàs) i la Jihad Islàmica van aparèixer
els anys 80. La Jihad va ser creada el 1980 i és d'inspiració
proiranià. Va ser la primera organització integrista palestina en
involucrar-se en la lluita armada contra Israel.
Hamàs va ser creat a principis de la primera Intifada
(1987-1993) per l'organització dels Germans Musulmans. Hamàs i la
Jihad s'oposen violentament als acords entre israelians i palestins
d'Oslo (1993) sobre l'autonomia palestina. Hamàs assegura que
seguirà el combat fins a la creació d'un Estat islàmic a tota
Palestina. Els dos moviments tenen representacions als campaments
de refugiats palestins al Líban, que també van servir de base
durant la guerra civil (1975-90) a diverses organitzacions que van
reivindicar atemptats contra els Estats Units i Israel a l'Orient
Pròxim i al món.
Entre elles figura Setembre negre, avui dia desapareguda, que el
1973 va reivindicar l'atemptat de Munic contra atletes israelians
durant els Jocs Olímpics, i també el Front Popular d'Alliberament
de Palestina (FPLP) 014amb base a Damasc014 que el 1970 va desviar
i va destruir tres avions comercials nord-americans cap a Jordània.
Un altre grupuscle, anomenat també Jihad Islàmica, va reivindicar
el 1983 els atemptats contra l'Ambaixada dels Estats Units i la
caserna general nord-americana i francesa de la Força Multinacional
desplegada a Beirut després de la invasió israeliana al Líban el
1982. Aquests atemptats van causar més de 400 morts. Aquest grup
clandestí, que també va reivindicar nombroses preses d'ostatges
occidentals al Líban els anys 80, és diferent del moviment palestí
del mateix nom. Per la seva banda, el moviment xiïta libanès
Hezbol·là, creat el 1984 al Líban pels 'pasdaran' (guàrdies
iranians de la revolució), mai ha reivindicat atemptats fora del
Líban, però va ser la punta de llança de la lluita contra l'exèrcit
israelià que ocupava el sud del Líban, fins a la retirada el maig
del 2000.
L'Hezbol·là és hostil als taliban, que protegeixen al seu
territori d'Afganistan el multimilionari d'origen saudita Usama bin
Laden. Els Estats Units ha posat preu al cap de Bin Laden 014cinc
milions de dòlars (més de 900 milions de pessetes)014 que acusen
d'haver instigat els atemptats perpetrats l'agost del 1998 contra
dues ambaixades nord-americanes a Kenya i Tanzània que van causar
224 morts i milers de ferits. Bin Laden és també sospitós de ser
qui va donar l'ordre del atac amb explosius perpetrat el 12
d'octubre passat contra el destructor nord-americà USS Cole al port
iemenita d'Aden, que va causar la mort de disset militars
nord-americans. A aquesta llista s'afegeix l'organització
separatista Abu Sayyaf de rebels musulmans a les Filipines,
responsable de nombrosos segrestos d'occidentals i asiàtics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.