La Casa d'Orient, situada a Jerusalem.

TW
0

Israel portà a terme la matinada d'ahir operacions de represàlia contra instal·lacions palestines en resposta a l'atemptat suïcida en una pizzeria de Jerusalem Oest que dijous va causar almenys 18 morts, entre ells sis nins, i prop de 90 ferits. La primera acció israeliana es produí a primera hora de la matinada, quan l'Exèrcit utilitzà els seus F-16 per bombardejar un important lloc policíac de la ciutat cisjordana de Ramal·là, al nord de Jerusalem. Aquests caces dispararen tres míssils que han destruït el complex, però no han causat víctimes, ja que les forces palestines de seguretat ja l'havien evacuat per temor d'una resposta militar d'aquestes característiques.

Poc després, fonts palestines informaren de l'ocupació i el tancament dels quarters oficiosos de l'OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina) a Jerusalem Est. En aquesta operació, la Policia israeliana arrestà set guàrdies i tancà el mateix nombre d'immobles, entre els quals es troba la Casa d'Orient, que fa de Ministeri d'Exteriors de l'Autoritat Palestina. Aquest emblemàtic edifici és un símbol per als palestins, que volen convertir Jerusalem Est en la capital d'Estat palestí.

Així mateix, també es procedí al tancament de l'habitatge del governador d'Abu Dis, base de la Força 17, la guàrdia d'elit del president palestí, Iasser Arafat, que també serveix de caserna general per a les forces de seguretat palestines i els seus serveis d'Intel·ligència. Aquestes accions es produïren poques hores després de finalitzar la reunió del minigabinet de seguretat israelià, en la qual es va donar llum verda a una resposta armada contra objectius palestins, malgrat l'oposició del ministre d'Afers Estrangers, Simón Peres.

L'atemptat suïcida de dijous va ser condemnat fermament per Iasser Arafat, que va demanar al Govern israelià «una declaració conjunta per decretar un alto el foc i començar a portar a terme les recomanacions del pla Mitchell sota supervisió internacional». L'Autoritat Palestina assenyalà en un comunicat que prendria mesures d'emergència per protegir el mateix Arafat d'un atac israelià i culpà de l'atemptat la política de represàlies d'Ariel Sharon. L'atac ha estat reivindicat tant per la Jihad com per Hamàs, que han presentat els «màrtirs» Husseini Omar Abu Naeseh i Izzedin Shuhin al Masri, respectivament, com els responsables de l'atemptat.