Joan Jesús Fiol és un dels mallorquins que més sap del Sàhara. Ell és el vicepresident de l'Associació d'Amics del Poble Saharaui.

"L'Associació d'Amics del Poble Saharaui, quan apareix i amb quins objectius?
"L'agrupació neix el 1988, a partir d'un viatge als campaments de Tinduf per conèixer la situació d'un important nombre de persones exiliades al sud d'Algèria, a causa de l'ocupació del seu territori el 1975. Fins llavors, el Sàhara havia estat colònia espanyola, però quan l'exèrcit espanyol abandonà l'indret, aquest va ser invadit pel Marroc i per Mauritània. La població sahariana en patí les conseqüències. Una part decidí quedar i acceptar l'ocupació, l'altra s'exilià al desert per organitzar-se i demanar justícia. Fou davant d'aquesta realitat quan un grup de persones prengueren consciència i decidiren fer l'organització.

"Quines necessitats demana la població civil?
"D'una banda, suport material: depenen de l'ajuda internacional. Els cultius són insignificants, ja que l'aigua a què tenen accés és salada. Periòdicament, fèiem trameses de llegum i d'arròs, per pal·liar el dèficit de proteïnes dels infants, i de sucre, per a la preparació del seu te, que esdevé element imprescindible. La feina no queda reduïda tan sols a aquell territori: també aquí hem de conscienciar la població perquè se solidaritzi amb una gent que espera des del 1975 que es faci justícia i que es compleixi el dictamen del Tribunal de la Haia, és a dir, el referèndum.

"Tenc consciència que heu fet dos viatges als campaments. Quines vivències en destacaríeu, o què ès allò que l'impressionà més?
"L'objectiu dels viatges no era anar de vacances, sinó veure la problemàtica del dia a dia i de veure quins eren els projectes que es podien desenvolupar allà. Dels dos viatges, m'he enduit experiències fortes. Una de les que més em va impressionar fou visitar una escola del desert. En veure la situació, em vaig dir que hi havia de fer alguna cosa. Les persones quan són solidàries se senten més enriquides que per l'objectiu mateix en què presten ajut. Aquest aprenentatge i sentiment es difon als altres. Els meus fills ho han viscut i estic orgullós que hagin adquirit aquesta riquesa personal.

"Veu una solució a curt termini?
"Em sembla que la cosa va per llarg. Per part de l'ONU no es veuen ganes de solucionar el problema. Kofi Annan no en té voluntat, o potser massa pressions perquè el referèndum es dugui a terme. Ell intenta dur el problema per la via autonòmica, és a dir, tracta de legalitzar una situació injusta.

"Considera que hi ha parcialitat en els acords entre el Marroc i el Front Polisario?
"Actualment, sembla que n'hi ha, fruit de les pressions. En les darreres resolucions pareix que les idees marroquines pesen més que les saharianes. Crec que tot i les pressions, Koffi Anan hauria de ser més objectiu.

"Què té el Sàhara que les darreres dècades tothom se'l vol fer seu?
"Té riquesa. És molt ric en fosfats, i cal destacar la importància del seu banc de pesca. És un territori per explotar.

"Després de tants anys lluitant per la causa, no n'estan ja tips i desanimats, els exiliats? No cauen en la temptació de deixar-ho córrer?
"El conflicte bèl·lic es va desenvolupar durant més de vint anys, del 1975 al 1988. El seu objectiu era agafar material bèl·lic del Marroc. No podien establir un conflicte obert, el Front Polisario és molt més dèbil. La qual cosa és comprensible, si partim de la base que la població sahariana refugiada a Tinduf són uns 300.000, enfront de 30 milions de marroquins. La gent està desanimada. Tot i així, s'han organitzat i s'han establert quatre regions amb escoles, guardaries i hospitals damunt l'arena; i el sentiment de la majoria és aguantar tant com faci falta. La voluntat de tornar a casa seva, veure el mar i assegurar un bon futur a les futures generacions és superior a qualsevol cosa.

"Quina es la col·laboració que es rep allà per part d'Espanya?
"El Govern espanyol no s'hi implica, no s'hi pronuncia i declara que vol ser neutral, neutralitat que no afavoreix gens els saharians. Per compensar la situació, els governs autonòmics donen molts doblers. S'ha d'agrair a la població tot el suport que els donen i la manera tan activa de participar en els projectes. Cada estiu es reparteixen uns 15.000 infants, i això suposa que les famílies estan conscienciades. Aquests dos mesos suposen per als infants més del que la gent es pensa. És un temps per menjar bé, recuperar-se i tenir atenció mèdica.