La prohibició de caçar balenes durant 16 anys amb fins
comercials té dividida aquests dies la Comissió Balenera
Internacional, que ha estat incapaç de desbloquejar les converses
que mantenen a Londres els defensors i els detractors de la mesura.
«El grup de treball és incapaç de consensuar mesures d'actuació»,
comentava el cap de la delegació holandesa, Fer Von der Assen,
davant la reunió anual de la comissió. Tal com passà temps enrere,
els principals temes de discussió giren entorn de les inspeccions i
l'elecció d'observadors per supervisar la caça de balenes quan
finalment s'aixequi la prohibició total, introduïda l'any 1985, per
protegir les 12 espècies que hi actualment arreu del món.
Hi ha també un profund desacord entorn de la creació d'un
registre central d'ADN per controlar totes les balenes que han mort
amb finalitat comercial. La clau per a l'aixecament de la
prohibició està a aconseguir un acord sobre l'establiment d'un
Esquema d'Actuació Revisat i la política de quotes de caça. Però
això ha quedat en suspens des de 1997. Noruega i Japó, on la carn
de ballena és molt preuada, s'han oposat contínuament a la
prohibició i el 1993 Noruega reprengué de manera unilateral la caça
de l'espècie de balenes Minke. El Japó, mentrestant, també caça
balenes Minke amb l'argument que està realitzant «investigació
científica», quan en realitat la carn és venuda en tendes i
restaurants.
El Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda
coincideixen en la seva fervent defensa de la vida i fins i tot
algun ministre britànic ha defensat que mai no hauria d'aixecar-se.
Es necessita una majoria de tres quarts dels membres per canviar
les normes de l'organització, creada fa 55 anys i l'únic objectiu
de la qual és la protecció d'aquests grans mamífers. El Ministeri
d'Agricultura, Pesca i Alimentació britànic considera que cap de
les grans balenes "des de la balena blava de 150 tones fins a la
relativament petita Minkees" no es troba en aquests moments en
perill immediat d'extinció, gràcies a la prohibició. Però la balena
blava i la seva cosina de 90 tones, la balena franca septentrional,
estan classificades com en perill d'extinció, mentre que la balena
de Groelàndia, la balena franca meridional, el rorqual comú, la
balena de Fin i la balena amb gep són vulnerables d'extinció.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.