Vint-i-tres iraquians moriren i onze resultaren ferits en un bombardeig nord-americà-britànic sobre Tel Arf, prop de Mossul, al nord de l'Iraq, anuncià ahir l'agència oficial INA, mentre que Washington i Londres desmentiren l'atac. L'operació tingué lloc dimarts al matí, segons confirmà un responsable iranià sota anonimat. Un portaveu de la base d'Incirlik (sud de Turquia) d'on s'enlairen els avions nord-americans i britànics que patrullen al nord d'Iraq afirmà que aquests aparells no havien utilitzat munició en les seves patrulles de dimarts i ahir.
El Pentàgon desmentí immediatament la informació i el seu portaveu Bryan Whitman assegurà que «les acusacions segons les quals s'haguessin produït morts per les forces aliades en el nord són un invent». Els ministeris britànics de Defensa i de Relacions Exteriors també desmentiren un bombardeig dimarts o ahir sobre l'Iraq. «Cap dels nostres aparells va ser abatut ni cap munició va ser disparada» pels avions de la coalició, va declarar un portaveu del Ministeri britànic de Relacions Exteriors.
L'agència INA no precisà quan es va produir l'atac nord-americà-britànic, i es limità a assenyalar que les persones mortes «varen ser enterrades dimecres». Les víctimes es trobaven jugant a futbol, segons l'agència, en una plaça que servia de terreny de joc al poble de Tel Afr, a l'interior de la zona d'exclusió aèria al nord de l'Iraq. Els habitants de Tel Afr «enterraren dimecres» els seus morts i cridaren «la seva ira contra aquest crim nord-americà i britànic», indicà l'agència.
INA denuncià «un nou crim innoble perpetrat pels Estats Units i el seu aliat Gran Bretanya (...) contra el poble iraquià en lluita». Segons Bagdad, aquest bombardeig eleva a 350 morts i a un miler de ferits el nombre de víctimes dels bombardeigs nord-americans i britànics des de desembre del 1998. Incidents quasi diaris enfronten Iraq i els avions nord-americans i britànics que vigilen les dues zones d'exclusió aèries imposades després de la guerra del Golf (1991) al nord i sud de l'Iraq.
