La creació d'un «land art» a Mondragó es decidirà a la propera junta del parc

Richard Serra, David Nash, Miquel Barceló, Perejaume i Antoni Socies figuren al projecte

Joana NicolauPalma07/06/01 0:00

La creació al parc natural de Mondragó d'un land art, parc escultòric integrat i respectuós amb el medi, és a punt de concretar-se. Fonts properes han informat que l'aprovació d'un projecte d'aquestes característiques dins els espais públics d'aquesta zona protegida és prevista a l'ordre del dia de la propera reunió de la Junta Rectora. La iniciativa, impulsada des de la Conselleria de Turisme del Govern, ja s'ha presentat a les diverses parts que integren la junta rectora. En la proposta s'inclouen noms d'artistes internacionals, estatals i locals, que es reuniran en el que seria un parc escultòric, d'instal·lacions i intervencions artístiques en harmonia amb la natura.

Rebecca Horn, Richard Long, David Nash, Mario Merz i Richard Serra es compten entre les firmes internacionals que figuren en el projecte. Com a estatals, Perejaume, Antoni Abat i Julián Valle; i dels locals, Ferran Aguiló, Miquel Barceló i Antoni Socies, entre d'altres. El projecte és comissariat per Biel Amer, comissari d'art de la Fundació Sa Nostra, i Pablo Rico, exdirector de la Fundació Miró de Palma.

Pel que ha pogut saber aquest diari, durant l'exposició de la proposta, a càrrec dels dos comissaris i del director general de Coordinació Turística, José Antonio Pérez de Mendiola, es féu incidència especial en la voluntat d'integrar paisatge i art, i s'explicà que gran part de les intervencions es farien in situ i específicament per a una ubicació concreta. La voluntat del Govern és clara: potenciar l'afluència de turisme cultural a la zona amb l'atracció per aquest enclavament. El projecte s'emmarcaria en un seguit de precedents arreu d'Europa i donaria entrada al panorama illenc d'aquesta modalitat artística dels land art, hereva de l'anomenat no art desenvolupat a les acaballes de la dècada dels cinquanta.

Els treballs concebuts en la línia de pensament del land art s'ubiquen de manera general en espais oberts com puguin ser deserts o llocs despoblats, en els quals s'instal·len amb conseqüents efectes d'integració i contrast amb l'entorn natural, carregat de força primigènia, realitzacions d'enormes dimensions, sempre en relació amb el lloc i més en aquest cas concret, en tractar-se d'un parc natural. De la comunió de l'entorn amb les obres es deriva l'evocació d'allò arcaic i, al mateix temps, el redescobriment de les cultures ancestrals.