Enric Porqueres, antropòleg especialitzat en antropologia del
parentiu, acaba de publicar L'endogàmia dels xuetes de Mallorca.
Identitat i matrimoni en una comunitat de conversos (1435-1750), el
primer estudi antropològic sobre les pràctiques matrimonials
d'aquesta comunitat mallorquina. El volum, editat per Lleonard
Muntaner, és la traducció catalana, realitzada per Francesc Riera,
de la tesi doctoral de Porqueres a la Universitat de la Sorbona. El
tarragoní decidí abordar aquest tema «perquè volia fer quelcom
relacionat amb el parentiu i en aquest camp hi havia molt per
fer».
L'antropòleg posa de manifest que «l'endogàmia a Mallorca és un
fenomen curiós, perquè tant els xuetes com els mallorquins sempre
han estat convençuts que formaven part d'un grup endogàmic, però
això no és ben bé cert». En aquest sentit, Porqueres fa referència
al fet que «els xuetes es consideraven els autèntics descendents
dels jueus de Mallorca, però la quantitat de descendents d'aquest
grup és molt més gran que la comunitat xueta».
«A partir de determinades pràctiques matrimonials el grup es
tanca i són aquestes pràctiques i els seus efectes allò que
determina el criteri de grup», explica Porqueres, que fa referència
a «l'orgull de grup, al fet de ser xueta de 'dues cames'», que es
posa de manifest al llarg de la història d'aquesta comunitat. Entre
els xuetes el matrimoni «no funciona com un element perpetuador de
l'ordre social, sinó que esdevé un element modificador i
redefinidor d'aquest ordre social» explica Porqueres i afegeix que
«la comunitat xueta no era un grup tan homogeni com sovint se l'ha
qualificat, sinó que hi havia diferències socials i religioses que
determinaven l'endogàmia de certes famílies».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.