TW
0

Enric Porqueres, antropòleg especialitzat en antropologia del parentiu, acaba de publicar L'endogàmia dels xuetes de Mallorca. Identitat i matrimoni en una comunitat de conversos (1435-1750), el primer estudi antropològic sobre les pràctiques matrimonials d'aquesta comunitat mallorquina. El volum, editat per Lleonard Muntaner, és la traducció catalana, realitzada per Francesc Riera, de la tesi doctoral de Porqueres a la Universitat de la Sorbona. El tarragoní decidí abordar aquest tema «perquè volia fer quelcom relacionat amb el parentiu i en aquest camp hi havia molt per fer».

L'antropòleg posa de manifest que «l'endogàmia a Mallorca és un fenomen curiós, perquè tant els xuetes com els mallorquins sempre han estat convençuts que formaven part d'un grup endogàmic, però això no és ben bé cert». En aquest sentit, Porqueres fa referència al fet que «els xuetes es consideraven els autèntics descendents dels jueus de Mallorca, però la quantitat de descendents d'aquest grup és molt més gran que la comunitat xueta».

«A partir de determinades pràctiques matrimonials el grup es tanca i són aquestes pràctiques i els seus efectes allò que determina el criteri de grup», explica Porqueres, que fa referència a «l'orgull de grup, al fet de ser xueta de 'dues cames'», que es posa de manifest al llarg de la història d'aquesta comunitat. Entre els xuetes el matrimoni «no funciona com un element perpetuador de l'ordre social, sinó que esdevé un element modificador i redefinidor d'aquest ordre social» explica Porqueres i afegeix que «la comunitat xueta no era un grup tan homogeni com sovint se l'ha qualificat, sinó que hi havia diferències socials i religioses que determinaven l'endogàmia de certes famílies».