Estrasburg condemna el Regne Unit pels morts de l'Ulster

El Tribunal d'Estrasburg creu que viola la Convenció de Drets Humans

Un mural d'homenatge a víctimes de l'IRA.

E.P.Estrasburg05/05/01 0:00

El Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, condemnà ahir el Regne Unit per violacions dels Drets Humans a l'Ulster, principalment en allò que es refereix a la celebració d'un judici just, responent així a les denúncies que havien presentat els familiars de catorze persones que foren abatudes, en diferents circumstàncies, per les forces de seguretat britàniques entre el 1982 i el 1992 a Irlanda del Nord. Segons el Tribunal Europeu, l'Estat britànic violà, en els quatre casos denunciats, l'article 2 de la Convenció Europea de Drets Humans, que es refereix al dret a la vida, a causa de les «llacunes» que presenta «la investigació sobre les circumstàncies de les morts».

No obstant això, el Tribunal considerà que les autoritats britàniques no violaren altres tres articles relatius al dret a un judici just, la prohibició de qualsevol discriminació i el dret a un recurs efectiu. Els quatre casos estudiats per la màxima instància europea de defensa dels Drets Humans tenen com a punt comú que tots ells foren tancats i encara no han estat conclosos per «falta de proves» o perquè les proves de què es disposava no eren concloents.

El primer cas és el de Pearse Jordan, de 22 anys, abatut amb tres trets per l'esquena per la Policia Reial de l'Ulster (RUC) a Belfast el 25 de novembre del 1992, quan no anava armat. La investigació judicial encara no ha acabat i el procediment civil iniciat per la seva família està estancat. El seu cas és semblant al de Gervaise McKerr, Eugen Toman i Sean Burns, abatuts per agents del RUC l'11 de novembre del 1982 quan anaven en un cotxe contra el qual els policies haurien disparat 109 bales. El magistrat encarregat de jutjar els tres agents acusats tancà el cas per falta de proves. En els altres dos casos denunciats per les víctimes foren membres de l'Exèrcit Revolucionari d'Irlanda del Nord (IRA) i del Sinn Fein (braç polític de l'IRA).