L'Arqueològica Lul·liana rep un llegat de Pere d'Alcàntara Peña

La família hi ha donat una col·lecció de llibres i centenars de cartes

Imatge d'un intel·lectual de moltes facetes.

TW
0

La Societat Arqueològica Lul·liana ha rebut un llegat procedent de la família de Pere d'Alcàntara Peña (Palma, 1823-1906), personatge molt conegut en l'àmbit cultural mallorquí, de qui l'entitat rep ara una relació de llibres del segle XIX i, sobretot, centenars de cartes. El llegat hi arribà procedent de Barcelona per mandat de Victòria Amer, néta d'una germana de Pere d'Alcàntara. La presidenta de l'Arqueològica, Maria Barceló, es desplaçà a la Ciutat Comtal a prendre possessió del material acompanyada del pare Batllori, amic de la família.

«El contingut del llegat és una relació de llibres interessants del segle XIX, edicions estranyes. Però, sobretot, la gruixa del fons són centenars de cartes de Pere d'Alcàntara a la seva germana Victòria, el seu cunyat i altres intel·lectuals del moment», comentà Maria Barceló. Pel que fa als llibres, la presidenta assenyalà «el fet que siguin edicions males d'aconseguir, de temes històrics o literaris» com a valor afegit. La correspondència, d'altra banda, és per aquesta historiadora «una documentació molt interessant sobre assumptes de Palma i Mallorca, aspectes de vida quotidiana, anàlisis de tipus literari.

Entre la documentació de tipus privat sempre apareixen dades que no figuren a la pública». La presidenta de l'Arqueològica Lul·liana apuntà que ara es començarà a catalogar i a clarificar tot aquest material, que prest es posarà a disposició dels investigadors. A més, afegí, «existeix el compromís de fer qualque estudi o estudis derivats d'aquesta documentació. Al 2006, quan s'acompleixen els 100 anys de la mort de Pere d'Alcàntara Peña, ja l'hem de tenir enllestit.

Sobre la Renaixença
El material d'aquest home de la Renaixença «en el més ampli sentit de la paraula», llegat «d'interès extraordinari», permetrà reforçar els estudis sobre la segona meitat del XIX que existeixen, segons apuntà Joan Mas i Vives.