TW
0

El Fons Monetari Internacional (FMI) disparà ahir contra el Banc Central europeu (BCE), al qual acusà de frenar l'economia mundial amb la seva obstinada negativa a baixar les seves taxes d'interès, tot i tenir els mitjans per actuar. «Els arguments en favor d'una baixada dels tipus eren sense ambigüitat. Hauria estat necessari començar a abaixar els interessos el mes passat», va dir Michael Mussa, economista en cap de l'FMI, durant una conferència de premsa ahir a Washington. «La zona euro ha de convertir-se en una part de la solució més que en una part del problema» de la desacceleració de la demanda econòmica mundial, afegí.

Impassible, el BCE decidí ahir mantenir els tipus d'interès de la zona euro en el 4'75 per cent, informaren fonts de l'institut emissor al final de la reunió celebrada a Frankfurt. Així mateix, el BCE mantingué sense variació les seves principals operacions de refinançament, la facilitat marginal de crèdit i la facilitat marginal de dipòsit, en el 5'75 i el 3'75 per cent, respectivament. L'últim moviment del BCE en política monetària es va produir el 5 d'octubre, quan l'institut emissor comunitari va apujar el preu dels diners un quart de punt.

Aquest gest no causà sorpresa entre els observadors. El BCE té l'única meta de mantenir l'estabilitat dels preus en la zona euro. Per ara, la inflació, de 2'6% el març en zona euro, supera àmpliament l'objectiu de 2% a mitjan termini. Però Mussa rebutja aquest argument. La inflació «no és un perill», considerà, ja que la desacceleració del creixement tindrà un efecte moderador sobre els preus. Però segons diversos analistes, no ha d'esperar-se una flexibilització monetària abans de juny. Més enllà de l'argument inflacionista, el jove BCE "que està a càrrec de la política monetària de la zona euro des de l'1 de gener del 2000" es troba enfrontat a un problema de credibilitat.