L'anàlisi econòmica obre portes a l'estudi de la Palma del segle XIX

«La ciutat amuntegada» ressenya la gènesi de la indústria del calçat

Taller de calçat, unitat de treball familiar a inicis del s. XX

TW
0
C.C. Palma. La notable incidència del nucli urbà de Palma en l'economia de Mallorca al segle passat, com també la gènesi i la consolidació d'un sector que esdevindrà determinant per al futur de la indústria mallorquina, el del calçat, són els dos vessants essencials que aborda Joana Maria Escartín a La ciutat amuntegada, assaig historiogràfic en el qual l'autora recull i desplega els fils principals de la seva tesi doctoral. Editat per Documenta balear i publicat per aquest segell entre les novetats principals del Dia del Llibre, La ciutat amuntegada revisa la «Indústria del calçat, desenvolupament urbà i condicions de vida en la Palma contemporània (1840"1940)», incidint en el desenvolupament de la manufactura a Palma com a exponent de la seva evolució urbana i les condicions de vida de la classe treballadora.

Precedit per estudis sobre el desenvolupament industrial a la Part Forana, concretament en els sectors del tèxtil, fusta i metall, el treball delimita molt precisament el període històric en què la capital insular esdevenia principal enclavament manufacturer de l'Illa. Alhora, emperò, l'estudi posa de manifest l'escassa bibliografia de l'època dedicada a descriure les formes de vida dels habitants d'aquella Palma, referida en canvi des d'una mirada més aviat romàntica i tòpica a què contibuïren algunes plomes tan insignes com la de Santiago Rusiñol.

Els treballs i les referències efectuats per autors com l'Arxiduc al Die Balearen, Eusebi Estada a La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche i Màrius Verdaguer a La ciudad desvanecida, entre d'altres, proporcionen tanmateix apunts essencials que han permès a Escartín, l'autora, escometre l'anàlisi d'aquella Palma a través de l'aclariment de la seva evolució econòmica, lligada a la florescència del calçat, sempre amb vista a assolir dos principals objectius.

Així, d'una banda, aportar informació detallada de la situació manufacturera de Palma, des de 1840 a 1940, insistint en el sector del calçat, que marca la pauta de com era la major part de la indústria ciutadana; de l'altra, mostrar la cara més social i humana d'aquest procés econòmic, defugint plantejaments exclusivament quantitatius per conèixer les condicions dels centres de treball, les cases on vivien, els problemes sanitaris que tenien, com s'alimentava i, en summa, com vivia aquella classe obrera.