Georgie Fame du a Costa Nord la màxima expressió del jazz més pur

El teclista de Van Morrison actua demà acompanyat pels seus fills

J.N.Palma12/04/01 0:00

Georgie Fame, una de les màximes figures del rhythm and blues mundial i considerat com la gran «mà dreta» de Van Morrison, actua demà al Nixe Club de Costa Nord a Valldemossa. Fame, que ja ha actuat en anteriors ocasions a Mallorca, tant acompanyant Morrison com en solitari, oferirà un concert centrat en la música jazz i estarà acompanyat pels seus dos fills, Tristan i James. El compositor i teclista britànic actua per darrer cop a l'illa el 1997 per presentar el seu treball Name droppin. Demà, alguns temes d'aquell concert, recordat com un dels millors de l'any, es podran tornar a escoltar en un homenatge al jazz en la seva màxima puresa.

Reivindicant els clàssics i poc amic de les noves tendències i de la fusió d'estils, la xiuxiuejant veu nasal de Fame i l'inconfusible so del seu Hammond possiblement ofereixi alguns temes compartits amb Morrison, així com el Yeah Yeah que el popularitzà el 1965. Amb el seu orgue Hammond, el músic de Lancashire amb una consolidada carrera al darrere, afirma encara ara que sobreviu en la seva professió gràcies a «les ganes d'aprendre i d'intercanviar experiències amb les gents del blues, el jazz i el rock».

«La música és la meva vida, me dóna la possibilitat de viatjar, fer amics, adquirir coneixement i créixer musicalment, tot i la meva edat, encara no he deixat de créixer», comentà en una entrevista després d'anys d'haver complit els cinquanta anys. Quant a les noves tendències, de forma escèptica, Fame destacà fa temps que «s'ha de ser prudent amb l'ús de la tecnologia, entre tant d'artifici és difícil trobar un poquet d'imaginació, un poc d'ànima». A més de amb Van Morrison, Fame ha actuat amb Gene Vincent, Eddie Cochran, Alan price i l'ex-Rolling Stone Bill Wyman, entre d'altres. Entre els seus treballs, considerats essencials per molts es troben R & B at The Flamingo, Fame & Price, The best of Georgie Fame & The Blue Flames, aquest darrer editat el 1998.