TW
0

La Unió Europea i Macedònia firmaren ahir un Acord d'Estabilització i Associació, que obre la porta a una futura integració d'aquest país a la UE. Amb aquest acte els Quinze han volgut simbolitzar el començament d'un procés de reconciliació nacional l'objectiu del qual és evitar una nova guerra als Balcans. A la firma acudí una àmplia delegació macedònia, encapçalada pel primer ministre, Ljubco Georgievski, amb el suport dels líders de quasi tots els partits polítics d'aquesta antiga república iugoslava.

Però en la nombrosa delegació macedònia es notà una absència notable, la del Partit de la Prosperitat Democràtica (PDP), el principal de l'oposició albanesa. La ministra d'Exteriors sueca i presidenta de torn de la Unió Europea, Anna Lindh, «lamentà» l'absència del PDP i considerà que «seria millor que hi fos», encara que va expressar la seva esperança que «hi serà present en el futur». L'acord d'ahir és el primer d'aquest tipus que la UE firma amb un país dels Balcans i suposa donar a aquesta petita república l'«estatus de potencial candidat» a la Unió.

Del seu costat, el Govern macedoni es comprometé amb la UE a arribar el juny «als primers resultats substancials» del seu procés de reformes, que inclou accions polítiques, econòmiques i de millora de les relacions interètniques. L'Executiu d'Skopje ha creat un comitè, anomenat Comitè per Europa, encarregat de fer un seguiment de les reformes necessàries en l'acostament de Macedònia a la UE.

A les reformes política i econòmica se sumaren les «relacions interètniques», en què s'emmarcaran mesures per evitar futurs conflictes entre la minoria albanesa "més d'un 25 per cent de la població" i la majoria eslava. Ara aquest comitè té una agenda i un calendari de treballs que hauria de donar els primers fruits en el mes de juny.