El llibre recupera els articles de Sagarra d'entre 1922 i 1929.

TW
0

L'editorial Quaderns Crema presentà el mes passat una novetat editorial que sota el títol de L'ànima de les coses aplega els texts de l'escriptor, poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra publicats a La publicitat entre 1922 i 1929, editats per Narcís Garolera. Els texts que recupera el llibre són articles sobre els temes més diversos, que representen part de l'obra en prosa de l'autor, reconegut principalment a la seva època com a poeta i dramaturg i que fins ara no havien estat recopilats en cap volum.

Narcís Garolera, a banda d'editar i tenir cura dels articles seleccionats, és l'autor d'una extensa presentació en què introdueix el personatge, el relaciona amb l'època que li tocà viure i repassa, a grans trets, la gran quantitat de temes, personatges i situacions sobre els quals Sagarra escrigué. Val a dir que els articles presentats en aquest volum no són tots els que aparegueren en premsa, ja que del mateix període, del 3 de setembre de 1922 al 6 de setembre de 1929, el mateix Sagarra en realitzà un recull de 42 articles que aparegué el mateix 1929 sota el títol de Cafè, copa i puro.

En aquest cas, L'ànima de les coses ofereix 174 articles fidelment reproduïts de les pàgines del diari barceloní que «permeten valorar la importància, en quantitat i qualitat», de Sagarra com a articulista en el gros de la seva producció literària. A banda dels articles, Garolera també ha inclòs en aquest volum «sis texts complementaris apareguts a La Publicitat aquells mateixos anys, que complementen facetes literàries de l'escriptor o que il·lustren temes tractats en alguna de les seves col·laboracions».

D'aquesta manera, els articles estan agrupats cronològicament seguint el seu ordre d'aparició al diari. Garolera els divideix en vuit capítols (un per any) i l'apèndix amb els texts complementaris, sense tenir-ne en compte la temàtica, d'altra banda molt diversa. Els articles de Sagarra a La Publicitat «anaven destinats al lector normal i corrent, poc avesat a llegir en la mateixa llengua que parlava», per això l'estil de Sagarra en aquests texts es caracteritza perquè és àgil, amè, i sense artificiositats.