TW
0

El catedràtic d'Història Antiga de la Universitat Complutense de Madrid Julio Mangas tancà ahir el cicle de conferències «Les religions del món antic. La creació» amb una xerrada sobre La visió de la creació en el pensament de Sèneca. En paraules de Mangas, «en el pensament de Sèneca hi ha marques dels estoics i de les cosmogonies egípcies i celtes. De tot això ell en treu la seva visió pesonal». Sèneca creia en «l'existència d'una única divinitat, un déu creador, rector del món i etern». D'aquesta manera el pensador «és un dels primers pagans pròxims al cristianisme».

Segons Mangas, «Sèneca tenia una visió cíclica de l'existència de l'home. Creia que Déu tenia com un rellotge del món que estava programat per arribar al cataclisme final, quan la humanitat arribava a la seva degeneració. Després tornava a crear el món de bell nou. I així una vegada i una altra». Quant a les «ànimes», Mangas manifesta que «Sèneca no creia en l'infern, posava l'esperit humà a l'altura de les divinitats, i les ànimes es convertien en astres, en foc, i no participaven de la destrucció del món material, format pels altres elements, aigua, terra i aire».

Amb motiu de la cloenda del cicle, la seva directora, María Luisa Sánchez, presentà el volum que recull les conferències de l'anterior cicle, «Religions de l'antic orient». El llibre està dedicat a la memòria del doctor Presedo Velo, que morí poc després de la seva xerrada a Palma.