El catedràtic d'Història Antiga de la Universitat Complutense de
Madrid, Domingo Plácido, pronuncià ahir al Centre de Cultura de Sa
Nostra una conferència emmarcada en el cicle Les religions del món
antic. La creació, sota el títol de Les cosmogonies gregues, entre
poesia i filosofia. Plácido enfocà la seva conferència des del punt
de vista dels «corrents religiosos mistèrics, i en concret
l'orfisme, un corrent paral·lel a la religió oficial grega que
parteix del mite d'Orfeu», tenint sempre present que «la
cosmogonia, estretament vinculada amb la teogonia, no sols afecta
la religió, sinó també el pensament i la literatura».
Per Plácido és destacable el fet que «l'orfisme sigui present
durant un període molt ampli de l'antiguitat, és una creença que
conviu amb el cristianisme primitiu i que intenta donar respostes a
les preocupacions més íntimes i personals de l'ésser humà, com ara
la vida després de la mort, la salvació o les relacions entre cos i
ànima». Els texts òrfics que es conserven són himnes a algunes
divinitats, compartides amb la religió oficial grega, que segons
Plácido «representen els mateixos conceptes en els quals es basava
la primera filosofia, Eros o l'amor, Cronos o el temps, el Caos o
l'abisme del Tàrtar».
D'altra banda, posa de manifest la influència de l'orfisme en
algunes obres literàries de l'antiga Grècia, «com la caverna
platònica o la baixada als inferns de l'Eneida, de Virgili». Des
del punt de vista de Plácido, «tota la teoria òrfica de l'origen
del món és una transposició de les teories de l'origen de les
coses», i afegeix que «la cultura no es pot relacionar amb el fet
de trobar un origen a tot».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.