Inscripció cuneïforme del palau de Singsaid de Mesopotàmia.

Inscripció cuneïforme del palau de Singsaid de Mesopotàmia. | PERE BOTA.

Iolanda PericàsPalma18/03/01 0:00
TW
0

La sala d'exposicions de l'Ajuntament d'Andratx acull, des de dijous passat i fins el proper 22 d'abril, la mostra Els rastres de l'alfabet. Escriptura i art, una exposició que recull la història de l'escriptura des dels seus orígens, amb l'escriptura cuneïforme, fins a la tipografia del segle XX i la seva influència en l'art contemporani. Els rastres de l'alfabet, comissariada per Ferran Bach i Robert Berkel té, segons afirmen els seus comissaris, una intenció «divulgativa».

Estructurada entorn a tres àmbits, la mostra presenta en deu etapes l'evolució històrica de l'escriptura, amb mostres d'escriptura de cada un dels estadis, «la majoria d'elles trobades a les Balears» apunta Bach, l'evolució de cada una de les lletres que formen l'alfabet llatí, alfabet que s'utilitza a la majoria de les llengües del món, i un contrapunt artístic que fa referència a la descontextualització de la forma gràfica com a eina artística.

Berkel explica que «l'hem plantejada com un cercle evolutiu. Suposam que els precedents de l'escriptura són els dibuixos rupestres i tancam el cicle amb els pictogrames moderns. Amb això no volem dir que l'alfabet s'arribi a perdre, però sí que de cada vegada més es torna a la imatge com a eina de comunicació».

«Tots els sistemes d'escriptura es desenvolupen a partir de dibuixos, de pictogrames» afirma Berkel, fet que es posa de manifest a l'evolució dels signes gràfics. En aquest sentit Bach posa de manifest que «això es pot observar en els canvis dels signes escrits, que van des dels pictogrames als símbols que representen sons. L'origen de la A és un bou de cap per avall, el de la M una onada, el de la L una arada i el de la O un ull».