«Mai més un Mèxic sense nosaltres».

TW
0

El carismàtic líder de la guerrilla indígena zapatista, el subcomandant Marcos, tingué una arribada triomfal ahir en el centre de la capital mexicana, dret sobre la plataforma d'un camió, fumant contínuament la seva pipa a través del seu emblemàtic passamuntanyes i sota una pluja de paperins i de flors. Marcos i els altres 23 comandants rebels, amb els seus uniforms de combat, arribaren a la plaça del Zócalo, davant del Palau de Govern mexicà "les finestres del qual estaven tancades" saludants els seus milers de seguidors que l'esperaven allà després de la llaarga marxa de 3.000 quilòmetres des dels seus búnquers a la selva.

La plaça "amb capacitat per a més de 150.000 persones" era plena de gom a gom i la multitud rebé els guerrillers al crit d'«EZLN, EZLN!» (Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional), braços en alt amb el signe de la victòria i el moviment de pancartes i de banderes, mentre esclataven petards. Els zapatistes, alçats en armes fa set anys i tres mesos, i que només combateren durant 12 dies, deixaren les seves armes a les selves i muntanyes de Chiapas, però no els passamuntanyes que els cobreixen el rostre.

En el viatge des del suburbi de Xochimilco fins al centre històric, i en el qual en algun moment semblava una desfilada triomfal, els insurgents viatjaren drets, moltes vegades amb els braços en alt, saludant desenes de milers de persones congregades sobre les avingudes de la capital mexicana, de 20 milions d'habitants. Des dels ponts per a vianants ubicats sobre el trajecte de la caravana, multituds reberen el pas de la carrossa dels guerrillers, ornamentada amb una pancarta on es llegia «Marxa per la dignitat indígena, amb una pluja de confetfi i flors.

Marcos viatjà al costat del comandant Tacho mirant al capdavant, mentre la resta de comandants "com en una desfilada" es repartien de cara cap a un costat i l'altre per saludar la multitud. Helicòpters de la Seguretat de l'Estat sobrevolaven la caravana zapatista. Els comandants arribaren a la plaça del Zócalo protegits per una impressionant tanca humana, que també els acompanyà quan davallaven del camió per pujar a l'escenari. Les primeres a pujar-hi foren les quatre comandants, seguides per la resta dels caps i finalment per Marcos, que rebé la més perllongada ovació.