«La deixa del geni grec» de Miquel Costa i Llobera compleix cent anys

La Fundació Rotger Villalonga celebra l'anual homenatge a l'autor

El poeta tenia 38 anys quan creà «La deixa del geni grec».

TW
0

La Fundació Rotger Villalonga celebra avui el seu homenatge al poeta pollencí Miquel Costa i Llobera amb motiu del 147è aniversari del seu naixement. A aquesta data s'afegeix la celebració dels 100 anys d'una de les seves grans obres, La deixa del geni grec, creada per l'autor el 1901. Amb motiu d'aquesta darrera celebració el catedràtic d'Història del Dret Roman Pinya Homs pronunciarà una conferència sobre Religió i tolerància a l'esperit de Nuredduna, basada en el poema centenari.

Pinya que vol fer «una recordança d'aquest autor» afirma que segons la seva opinió aquesta és «l'obra cabdal de Costa i Llobera que el poeta va escriure quan tenia 38 anys». Pinya creu que per entendre el poema se l'ha de situar en l'època en què fou escrit. «Costa i Llobera a finals del segle XIX era un home que contactà amb la Renaixença catalana i que compartia el seu esperit d'amor als clàssics».

La deixa del geni grec és, per Pinya, «un càntic a la solidaritat humana, en què es contraposa la crueltat de la tribu a la pietat de la sibil·la Nuredduna, que és rebutjada pel seu poble, precisament per posar en pràctica aquesta pietat». Costa i Llobera «era un capellà amb un esperit molt obert, que creia en un cristianisme obert a tots, i això es posa de manifest a la seva obra, contraposant simbòlicament una societat, una Mallorca, ombrívola, obscura i tancada, personificada en la tribu, a una Mallorca plena de llum i amb un valors hel·lènics, personifica en la figura de la profetesa Nuredduna».