Tota una vida dedicada a la nostra llengua

Francesc Moll, continuador de la tasca de son pare a l'editorial, explica que «d'aquella època mon pare contava que mossèn Alcover era molt feiner. Mon pare s'aixecava a les sis del matí i Alcover li va oferir un augment de sou a canvi que s'aixecàs a les cinc, cosa que mon pare va rebutjar».

Dels viatges que emprengué amb Alcover per recopilar material per al Diccionari CatalàValencià-Balear, obra que acabà Moll el seu fill explica que «ens contava les seves anades i vengudes i sempre recordava un viatge amb mula pel pirineu català, ja que quan finalment arribaren a destinació va caure només baixar de la montura».

Pel que fa a les seves relacions amb els lingüistes alemanys que col·laboraven amb Alcover, Moll recorda que «el meu pare no va anar mai a la universitat, però després de conèixer Schädel i Meyer-Lübke, deia que la Universitat havia estat a casa seva».

Francesc Moll recorda el seu pare com un «treballador incansable amb una paciència de franciscà. Nosaltres érem vuit germans i sempre teníem els nostres amics corrent per allà. Mon pare tenia un despatx amb dues portes i nosaltres entràvem i sortíem i ens amagàvem i ell continuava treballant. En aquesta època el record amb la seva Olivetti escrivint amb dos dits a una velocitat increïble i envoltat de llibres de tota mena, sense enfadar-se mai».

A la mort d'Alcover (1932) un jove Francesc de Borja Moll es va trobar sol davant el gran projecte del seu mestre. «Mon pare es va fer càrrec del Diccionari i va escriure als lingüistes més destacats d'Europa demanant-los que vetllassin per la continuïtat de l'obra, i ho va aconseguir».