Israel s'encamina a les urnes avui amb un ànim relativament indiferent per a uns comicis que, segons els equips de campanya de tots dos candidats, podrien suposar l'elecció entre la guerra i la pau. Això és a causa del convenciment gairebé general que la victòria serà per a Ariel Sharon, el candidat del partit de dreta Likud, a qui les darreres enquestes continuen donant un marge més que sobrat de vots sobre el seu contrincant, l'actual primer ministre, Ehud Barak.
Tècnicament, les votacions ja varen començar diumenge, quan els 150 membres d'equips de rescat que estan treballant en el terratrèmol de l'Índia varen dipositar les seves paperetes en una urna especial. Ahir, el procés va continuar en els 950 col·legis instal·lats a les unitats militars i conclourà quan hagin votat en alta mar els 25 membres de la tripulació del submarí Dolphin.
La resta dels ciutadans acudeix avui a les urnes a partir de les vuit del matí i fins a les deu del vespre (una hora més a les Balears), que és quan s'espera disposar d'una estimació no oficial de resultats. L'amenaça, llançada pels sindicats de treballadors municipals, que impediria el vot a les 35.000 escoles que serveixen de col·legis electorals va ser desautoritzada per la central sindical majoritària, Histadrut.
Des de fa més d'una setmana, totes les ciutats israelianes es veuen envaïdes d'escombraries sense recollir, i col·legis i centres d'atenció primària, entre altres, es troben en vaga. Una altra vaga just finalitzada, la dels funcionaris del Ministeri de l'Interior, va provocar que encara ahir milers de ciutadans esperassin en llargues coes per renovar la seva cèdula d'identitat per poder dipositar el seu vot demà.
Sia com sia, és quasi segur que Sharon serà designat avui com a pròxim primer ministre d'Israel. El general retirat, de 72 anys, té un estil polític que li ha fet guanyar el sobrenom d'«Aplanadora». La seva victòria seria la coronació d'una llarga i controvertida carrera en la qual Sharon provà el triomf polític i militar, però en la qual també renuncià a ministre de Defensa després que una investigació el trobàs responsable indirecte d'una massacre de refugiats palestins.
