Pinochet, hospitalitzat després de patir una amenaça d'infart cerebral

Un exgeneral que participà en la Caravana de la Mort en culpabilitzà el dictador

ReutersSantiago27/01/01 0:00

El dictador xilè Augusto Pinochet patí ahir una amenaça d'«infart cerebral», el que forçà el seu ingrés en la Unitat de Cures intensives en un hospital militar. El centre hospitalari confirmà en un comunicat que el diagnòstic preliminar revelà que Pinochet pateix «una discreta pèrdua de forces en el su costat esquerre i la persistència d'un quadre congestiu amb retenció hídrica». Es tractaria d'un «episodi isquèmic transitori». «Això vol dir que un vas sanguini que irriga el cervell es tapa transitòriament (...). El risc és que és una amenaça d'atac cerebral», explicà el neuròleg de la Universitat de Xile, Renato Verdugo.

Aquest empitjorament en la salut del dictador es produí poques hores després que el general retirat Joaquín Lagos, excap de la Divisió del Exèrcit a la zona on es van cometre els assassinats de la Caravana de la Mort, va donar a conèixer un cru i estremidor relat sobre com van ser assassinades les 75 víctimes de la comitiva militar que va recórrer el nord xilè l'octubre de 1973.

Lagos va ser el general a qui l'exdictador Augusto Pinochet va responsabilitzar d'aquests crims en la declaració judicial a la qual el va sotmetre dimarts passat el jutge que investiga el cas. Després de guardar silenci durant 27 anys, Lagos va ser entrevistat per Canal 7 de la televisió estatal xilena, en què va explicar que la comitiva militar, encapçalada pel general Sergio Arellano Stark, va assassinar els presoners «a la seva esquena», després del qual Pinochet li va demanar que es responsabilitzés dels crims.

A més va recordar que mentre discutia l'assumpte amb Pinochet, li va dir: «Recordi que a nosaltres tard o d'hora ens jutjaran, especialment a vostè, que és el comandant en cap de l'Exèrcit». Però sens dubte el més impactant va ser el seu relat sobre l'estat en què quedaven els cadàvers de les víctimes, que van ser cruament torturades en vida abans de ser executades: «Em va costar perquè em feia vergonya veure'ls. Si estaven fets trossos, si no eren cossos humans. Jo volia armar-los, deixar-los d'una forma decent. Però no es va poder: els treien els ulls amb els curvos (ganivets militars corbs), els trencaven les mandíbules, els fracturaven les cames i al final els donaven el cop de gràcia».