Bujosa, autor de l'estudi i catedràtic d'Història de la UIB.

TW
0

Francesc Bujosa, catedràtic d'Història i col·laborador de Diari de Balears, ha elaborat un estudi que té com a objectiu descobrir quins són els personatges més citats de la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Com a resultat d'aquest estudi, ha fet una llista amb els deu personatges que més vegades són anomenats a l'obra.

"Quina utilitat té fer un estudi d'aquest tipus sobre una obra tan extensa com la Gran Enciclopèdia de Mallorca?
"Aquest és un procediment habitual en història, sobretot en història de la ciència, per tal d'estudiar la incidència de determinats personatges, fer un recompte de les mencions o cites que en estudis posteriors hi fan referència. A més, això permet descobrir una altra de les utilitats de l'enciclopèdia.

"D'aquesta llista que heu elaborat, quin és el fet que considerau més remarcable?
"Per a mi és destacable el fet que la majoria dels qui apareixen en aquesta mena de top ten siguin personatges medievals, la majoria posteriors a la conquesta de Mallorca, però d'abans del Renaixement, com són els reis de Mallorca o Ramon Llull.

"Pel que fa al resultat de l'estudi, us ha sorprès la presència o l'absència d'algun personatge en concret?
"Sí, sorprèn que hi hagi una baixa incidència de científics i artistes, els Cresques, importants cartògrafs, Eusebi Estada o Joan Miró. De tota manera, i continuant la llista, hi apareixen personatges com Nunó Sanç o el bisbe Campins, que jo no esperava trobar situats per sobre d'aquests que no hi surten.

"Abans heu comentat que aquest és un procediment habitual en història. Quin objecte té?
"Saber quantes cites rep un personatge determinat ajuda a esbrinar el pes o la influència que ha tingut en les generacions posteriors i al llarg de la història, però això no vol dir que se'n pugui saber la transcedència real o les qualitats com a persona. Els dictadors solen ser persones molt citades i no precisament per les seves bones obres. Ser el més esmentat no vol dir ser el més influent.