Els dos assassins del petit James Bulger podran viure en l'anonimat

La Justícia decidí que tenguin una nova identitat en sortir de la presó

TW
0

Una jutge de la Royal Court of Justice (Alt Tribunal d'Anglaterra i de Gal·les) decidí ahir permetre que les identitats de Robert Thompson i John Venebles, els dos nins que assassinaren fa quasi nou anys el menor James Bulger, siguin protegides una vegada que siguin posats en llibertat, cosa que pot succeir en els pròxims mesos.

Els advocats dels dos nins demanaren que les seves noves identitats siguin protegides per poder portar una vida anònima, ja que consideren que les seves existències corren perill si se'n coneixen fotografies o detalls, com per exemple el seu lloc de residència. Quan els dos nins segrestraren, torturaren i assassinaren James Bulger a Liverpool tenien 10 anys. Ara, complits els 18, volen portar una vida anònima, cosa a què, segons els seus familiars, tenen dret, ja que en la seva opinió forma part del procés de rehabilitació dels nins per fer possible la seva integració en la societat.

La notícia caigué com un gerro d'aigua freda a la família del menor assassinat, que considera que encara que en el moment del crim eren menors, ara són ja majors d'edat i no han de tenir privilegis de cap tipus. A més, la família del nin assassinat hagué de fer front a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que reduí la pena als assassins perquè considerà que varen ser jutjats en circumstàncies poc adients per als menors.

L'agent de policia que els detingué, Albert Kirby, assenyalà ahir que aquesta sentència és positiva perquè «permet a aquestes persones poder integrar-se en la societat, aspecte que estava inclòs en la sentència, ja que si no fos així i tothom sabés allò que feren mai no podrien portar una vida més o menys normal». Segons aquest expolicia, «la possibilitat que els mitjans de comunicació donin a conèixer la seva nova identitat seria semblant a l'actuació del diari News of the World, que publica els noms, les fotografies i les adreces de desenes de persones que havien estat condemnades per la justícia per haver abusat de menors».