Els Quinze, alarmats per la síndrome dels Balcans, pressionen l'Aliança

A les demandes que dimecres feren Itàlia, Portugal i Bèlgica a l'OTAN perquè investigui la relació entre aquestes morts i l'urani empobrit, s'hi uní ahir França. El ministre francès de Defensa, Alain Richard, demanà «als nostres socis nord-americans que siguin oberts en aquest assumpte». Mentre que afirmava que França «no utilitzà aquestes municions» a Kosovo, advertí que «per ara tot confirma que poden emprar-se» i que «abandonar-les significaria una pèrdua d'avantatge en els combats ofensius».

L'OTAN del seu costat indicà que els riscs d'inhalació de partícules d'urani empobrit que contenen certes armes utilitzades als Balcans són «pràcticament» nuls per a la salut. Itàlia demanà el desembre a l'OTAN un informe detallat sobre la utilització de l'urani, i l'ONU n'està realitzant una investigació que acabarà el febrer. L'OTAN debatrà de manera informal aquesta qüestió el proper 9 de gener a Brussel·les.

La síndrome dels Balcans afecta militars de cinc països europeus que participaren en missions en aquesta regió des del 1992. Els militars empraren urani empobrit per millorar l'eficàcia dels projectils i míssils que llançaren a l'Iraq durant la guerra del Golf el 1991, a Bòsnia el 1994 i 1995 i a Iugoslàvia el 1999. L'OTAN confirmà el febrer a l'ONU que l'aviació nord-americana utilitzà a Kosovo 31.000 municions d'aquest tipus.