Vista dels tres recintes que formaven la ciutat de Palma. Aquesta reconstrucció correspon aproximadament l'any 1000.

Vista dels tres recintes que formaven la ciutat de Palma. Aquesta reconstrucció correspon aproximadament l'any 1000.

Iolanda PericàsPalma31/12/00 0:00
TW
0

Carlos García-Delgado proposa, a Las raíces de Palma, un interessant viatge pels primers mil anys de la construcció de la ciutat de Palma, des dels primers assentaments urbans a l'època dels romans, fins a la construcció i desenvolupament de Madina Mayurqa i els seus recintes annexos. El 123 a.C. per primera vegada a la seva història Mallorca patí el domini d'un poble estranger, la qual cosa suposà un canvi en els costums, la llengua, i l'urbanisme.

En aquest sentit, el canvi més important respecte dels assentaments de població preromans són el concepte de domus (casa) com a edifici tipològicament definit i urbs (ciutat), com a forma d'organització planificada de l'espai públic. Aquests dos conceptes a penes han variat.

La Palma romana, una de les cinc ciutats de les quals es té constància documental de l'època de la romanització, es va assentar en el barri que actualment envolta la catedral. Al principi la ciutat responia a l'estructura de campament, i fou escollida com a emplaçament per la seva situació en un punt estratègic de l'illa.

Amb el temps, la colònia militar es transformà en urbs, amb un espai obert o forum que se situava al punt on es creuaven les dues vies principals, cardus i decumanus. La ciutat es completava amb la basilica, amb les funcions de mercat, la curia o edifici on es reunia el senat local, i les termes com a lloc de trobada i diversió.