Barak acceptaria el pla de pau proposat per Clinton, que no convenç Arafat

A pesar d'oferir-se un Estat als àrabs, el líder palestí veu «molts obstacles» per a la pau

Iasser Arafat va acudir a la missa del Gall a Betlem.

France PressJerusalem26/12/00 0:00

Els palestins es mostraven reticents ahir davant el pla de pau proposat pel president dels Estats Units, Bill Clinton, que tot i que seria acceptat pel president israelià, Ehud Barak, divideix els jueus. Segons la premsa israeliana, les idees avançades per Clinton dissabte preveuen el traspàs als palestins dels barris àrabs de Jerusalem oriental i del 95 per cent dels territoris ocupats des del 1967, com també la renúncia d'Israel a la sobirania de l'Esplanada de les Mesquites a Jerusalem est, llevat del Mur de les Lamentacions.

Israel acceptaria també un Estat palestí i un dret limitat al retorn dels refugiats palestins. També anexionaria determinats assentaments en els quals habiten el 80% dels colons jueus de Cisjordània, en el marc de l'intercanvi de territoris. Barak, condicionà ahir la seva acceptació a la dels palestins. «Crec que si (el president palestí) Iasser Arafat accepta les coses tal com les presentà Clinton, nosaltres també ens veurem obligats a acceptar-les», declarà Barak a la segona cadena de la televisió israeliana.

Les idees avançades pel president Clinton no aixequen «els obstacles a la pau», afirmà ahir el president de l'Autoritat Palestina, Iasser Arafat, l'endemà d'acudir a la missa del Gall a Betlem. «Encara existeixen molts obstacles» per arribar a la pau entre palestins i israelians, declarà Arafat a la premsa. El líder palestí explicà la necessitat d'«examinar» minuciosament les propostes abans d'acceptar-les i subratllà que les propostes eren semblants «a les ja avançades en la cimera de Camp David» de juliol passat als EUA i que els palestins havien rebutjat.

Segons la ràdio pública israeliana, el cap de la diplomàcia jueva, Shlomo Ben Ami, qualificà aquestes propostes d'«avanç», a pesar dels dubtes de diversos ministres. «Tot és possible per a nosaltres, llevat del dret al retorn dels refugiats (des de 1948, 3'7 milions de persones, segons l'ONU), ja que no podem suïcidar-nos», advertí el cap del partit d'esquerra Meretz, al Govern, Iossi Sarid.