Arquitectura i història, unides per descobrir l'antic traçat de Palma

García Delgado recull en un volum la ciutat romana i la musulmana

Oli que representa part de l'àrea on tingué lloc l'assentament romà.

TW
0

Las raíces de Palma. Los mil primeros años de la construcción de una ciudad amb el subtítol de De la colonia romana a la medina musulmana és el títol del volum que acaba de publicar l'arquitecte Carlos García-Delgado amb la col·laboració de la historiadora Lucía Garau Arnau. El llibre recull l'evolució, des del punt de vista historicourbanístic, de la ciutat de Palma, des de la fundació de la ciutat el 123 a C fins a la conquesta cristiana, el 1229, passant per la Palma romana i la medina musulmana.

El text recull les hipòtesis existents, com la de la presència d'un teatre romà o una de les portes de la murada musulmana, Albaylat, o l'emplaçamant i estructura d'un dels recintes musulmans, l'anomenada Bebelgidit o tercera ciutat. A aquestes hipòtesis l'estudi aporta noves dades, mitjaçant un suport gràfic fins ara inexistent.

Per García-Delgado, el seu autor, «aquest és un llibre amb vocació divulgadora, però a mesura que anàvem treballant en ell es feia imprescindible la inclusió d'explicacions tècniques per tal d'entendre les noves aportacions a l'estudi de Palma».

Per l'arquitecte, és determinant per a l'actual estructura de la ciutat el traçat romà (que pertanyia a una ciutat més important del que es pensava en principi) perquè condiciona els posteriors emplaçaments. La Palma actual conserva un 70% del traçat inicial amb les aportacions musulmanes.