Barak, felicitat pel president Moshe Katsav.

Barak, felicitat pel president Moshe Katsav.

AgènciesPalma11/12/00 0:00
TW
0

El dimissionari primer ministre israelià, Ehud Barak, va ser reelegit ahir candidat en el Partit Laborista per als pròxims comicis, mentre que en el Likud s'ha obert una lluita interna entre els partidaris d'Ariel Sharon i l'excap de Govern Benjamin Netanyahu, que ja ha anunciat que en serà el candidat. La campanya electoral a Israel, 18 mesos després que Barak arribàs al poder, començà ahir enmig d'una gran incertesa política pels aspectes legals que implica la seva dimissió, la primera d'un cap de Govern israelià des que entrà en vigor la Llei d'elecció directa del primer ministre.

Barak, que ahir formalitzà la seva renúncia davant el president israelià, Moshe Katsav, va ser reelegit, hores després, candidat a primer ministre pel Consell Central del Partit Laborista, a pesar de les crítiques del sector pacifista d'aquesta agrupació. El Consell Central rebutjà la proposta de l'ala més esquerrana del partit perquè es duguin a terme primàries per elegir el candidat, cosa que provocà la protesta d'alguns membres d'aquesta facció, com Simon Peres, que no acudí a la reunió, i el president del Parlament, Abraham Burg.

Barak agraí el seu nomenament com a aspirant i assegurà que, des d'aquest mateix moment, començarà a demanar de nou la confiança al poble per poder afrontar els problemes interns i la situació d'emergència creada per la intifada palestina a Gaza i Cisjordània. «Tenim una cita amb la pau i, per això, avui (per ahir) començam a demanar un nou vot de confiança al poble» per poder tirar endavant negociacions, digué Barak davant els membres del seu partit.

Mentrestant, l'excap de Govern israelià Benjamin Netanyahu anuncià anit a Jerusalem la seva candidatura al capdavant del Likud, principal formació de l'oposició de dreta, i al càrrec de primer ministre. «Avui present la meva candidatura a la prefectura del Likud i al càrrec de primer ministre», declarà Netanyahu en roda de premsa a Jerusalem, en la qual posava fi a 18 mesos d'«exili» polític i en la qual qualificà la dimissió de Barak de maniobra «antidemocràtica que apunta a neutralitzar la voluntat del poble».