Nit de bogeria electoral als Estats Units

Tots els politòlegs ho havien predit: l'elecció es definiria sobre el tall de la navalla. Però ningú no imaginà fins a quin punt. Molts nord-americans se'n varen anar a dormir creient que Bush seria el seu 43è president i en aixecar-se descobriren que els esperava una altra jornada de desesperant incertesa.

La llarga marató electoral comença amb un terratrèmol a favor de Bush: Indiana, Kentucky, Georgia, New Hampshire, Carolina del Sud, Carolina del Nord, Virginia. Un a un, els Estats cauen en la xarxa del candidat republicà. El mapa dels Estats Units comença a tenyir-se de vermell. Davant aquesta allau, un Al Gore empetitit només comptabilitzava el petit estat de Vermont, l'únic blau.

Molt aviat, el vicepresident demòcrata es recupera, amb els resultats dels densament poblats estats del nord-est, bastions demòcrates. Després cau la notícia com un llamp: Gore guanyà a Florida. Després va ser Michigan i Pennsylvania. Tres estats clau perquè pogués aspirar a conquistar la Presidència.

Crits d'alegria en el quarter general de Gore. Pel contrari, en el camp de Bush, les cares s'allarguen. Com els republicans podien perdre Florida? Un Estat, per acabar de rematar, governat pel germà de W, Jeb Bush.

Les bones notícies continuen per als demòcrates. A Nova york, per primera vegada, Hillary Clinton aconsegueix un escó al Congrés. «Merci, Nova York!», exclama davant la multitud dels seus seguidors. Al seu costat, Bill Clinton s'eixuga una làgrima.

Devers les 22.00 de la costa est, es produeix el cataclisme. Les grans cadenes de televisió revisen les seves projeccions a Florida. Regna el desconcert. «Les informacions que varen rebre inicialment no eren correctes», explicà un portaveu de CNN. L'errada correspon al Voter News Service (VNS), una organització que subministra «les mateixes projeccions a les televisions nord-americanes».

Davant les càmeres, els comentaristes han de demanar excuses. Acaben de cometre l'equivalent televisiu de la cèlebre ficada de pota del Chicago Tribune el 1948, quan anuncià la victòria presidencial de Thomas Dewey sobre Harry Truman?

A les dues de la matinada, Bush i Gore continuen lluitant. Totes les mirades es tornen cap a Florida, que detenta la clau de la victòria. Només 20.000 vots separen els dos candidats.

I després, la cadena CBS anuncia: «Bush electe 43è president dels Estats Units». Les altres continuen les seves passes.
És l'alternància. A les escenes d'alegria a Austin es contraposa la incredulitat a Nashville, en el quarter general de Gore, qui arriba a telefonar al seu rival per reconèixer la seva derrota.

Nou cop. Quan es pensava que a la fi hi havia un vencedor, arriba la dutxa d'aigua freda. Les cadenes de televisió fan marxa enrere sobre el veredicte de Florida: l'escrutini és massa igual com per declarar un vencedor. S'ha de tornar a comptar els vots. Gore telefona de bell nou Bush i li diu que no reconeix la seva derrota i que esperarà el segon escrutini. «És la nit més estranya de la història electoral nord-americana», conclogué el realitzador Bob Reiner, qui mai no hauria imaginat dirigir un guió així.