Els serbis no s'ho acaben de creure

La ciutadania ha aconseguit el que no havía pogut assolir l'OTAN

TW
0

Els servis no es creuen encara que el seu ja ex President, Slobodan Milosevic, s'hagi anat després de perdre les primeres eleccions en deu anys, sense treure els tancs ni provocar un cataclisme. Hagué prou amb un assaig general de teatre de províncies sobre «la toma de la Bastilla», que és com en Belgrado s'anomena a la televisió estatal, per a que la policia iniciara a despujar-se de porres, cascs, escuts i metralletes.

Amb dos incendis i dos víctimes, una que es caigué d'una escavadora i l'altra per un infart, caigué el President contra el que havien enfilat dia i nit durant quasi tres mesos de 1999 un miler d'avions de l'OTAN i decenes de misils crucer. Segons avançaven els costosísims errors de Milosevic en termes de guerres, fam i aïllament, els servis que l'havien adorat com a un mite fins a la primera meitat d'aquest deceni començaren a volguer desfer-se d'ell.

Desde 1993, Belgrado és una ciutat contrària a Milosevic en la que era molt difícil topar-se amb algú que osasi defensar-ho obertament, pero en províncies la cosa és distinta. Poc a poc empeçaren a sumar-se a Belgrado les virulentes caps de províncies, aquests pobles entre aldea i ciutat que començaren a odiar-ho amb la força de qui l'havia amat.

Milosevic fou fins no fa molt el polític servi més popular, si es prenen en compta les províncies a les que només arriba la televisió estatal. Al servi urbà medi es donava vergonya el fet incontestable de que Milosevic guanyava les eleccions, una darrera altra, i comneçà a dir que ficava mà en les urnes i ficava centenars de paperetes, milers.