Carme CastellsPalma02/10/00 0:00
TW
0

L'homenatge que, de temps enrere, s'anuncia per recuperar la figura de l'escriptor, periodista i dibuixant Miquel Àngel Colomar comença a prendre forma concreta. Sa Nostra serà l'espai on, entorn del mes d'abril, es recrearà l'univers personal d'aquesta destacada per molt que marginal figura de la societat mallorquina de pre i postguerra, i ho farà a través de la reunió d'objectes, manuscrits i pintures de l'intel·lectual, cedides pel seu marmessor, Àngel Gil.

L'aparició al mercat de Polly quiere una galleta, la novel·la inèdita de l'autor, serà el seu punt àlgid, posant fi a un periple iniciat en el moment mateix del naixement de l'obra. Eren els anys d'immediata postguerra. Per a Colomar, acabat de sortir del seu tancament, de censura implacable. Les tasques més dures, com la de vigilant nocturn o neteja a la fàbrica lletera Imsa, eren la seva única via de subsistència quan la seva signatura era absolutament vetada a la premsa i sols la idea d'editar una obra seva era ja una provocació.

En aquest clima d'absoluta llibertat creativa, sense les constriccions d'una publicació que tanmateix no arribaria, Miquel Àngel Colomar posà en marxa tota la seva fantasia per tramar una novel·la anglesa que ironitzava, com Cervantes havia fet al Quijote contra les novel·les de cavalleries, sobre la narrativa d'humor anglès.

No en va, Polly quiere una galleta desplega encara avui tot un ventall de despropòsits fantasiosos, d'enginy creatiu, de jocs lingüístics i de provocacions que no passa desapercebut. És, en paraules de Bernat Martí, encarregat avui de la seva edició al segell Calima, «una obra feta amb especial cura pel llenguatge. A partir de Polly, una mena de lloro, Colomar crea tot un món sorprenent a través d'un llenguatge rítmic que es fonamenta en les repeticions. És una prosa rítmica que ens retorna als treballs de poesia d'avantguarda que escrivia Colomar entre els anys 20 i 36. Una mostra que Colomar intentava superar el modernisme a través del llenguatge».