Francesc Verdú debuta en edició amb un viatge poètic «de la fosca a la llum»

Estructurat en cinc parts, el poemari fa honor al viatge «de la fosca a la llum» que comentà Verdú. El recorregut es produeix, en paraules de Cristina Ros, «des d'un primer capítol presidit per una visió molt fosca del món fins a l'explosió d'amor, amistat, complicitat i somnis del capítol final». Hi queda palesa la necessitat d'escriptura i, sobretot, l'espontaneïtat, que fa d'aquestes unes composicions nodrides de pensaments duits a les darreres conseqüències, de reflexions que necessiten plasmar-se per escrit per arribar a proporcionar la darrera força per viure.

De manera determinant, el poemari posa en relleu la confluència de dues personalitats en Francesc Verdú: una, la més pública, fa d'ell un home d'altes finances, entregat a una vida intensa de ponts aeris, negociacions per a macroprojectes econòmics; l'altra, la privada feta d'amistat i de reflexions personals, que es plasma al poemari en versos que col·loquen el poeta al davant de la natura o en la més emotiva declaració d'amor a les seves amistats.

Són, en paraules de l'autor, «poemes escrits per necessitat: la de créixer emocionalment, o la de superar els moments més difícils a través de la introspecció de la poesia».