No rotund de Dinamarca a la integració dins l'euro, que torna a baixar

No obstant això, segons els últims sondeigs que es realitzaren abans del tancament dels col·legis, el nombre de partidaris a la integració a la zona euro era lleugerament superior al dels detractors, però semblen més realistes els sondeigs que es feren anteriorment, que indicaven que els «euroescèptics» eren superiors als «eurofils». Els partidaris del «No» es congratularen pel resultat.

Holger K. Nielsen, president del comunista PSP, acusà el primer ministre (socialdemòcrata), Poul Nyrup Rasmussen, que havia fet campanya pel «Sí», d'haver «jugat» amb la política europea del regnat. La presidenta del PPD, extrema dreta, Pia Kjaersgaard, qualificà la decisió de defensa «de l'autodeterminació i la sobirania del país». Els danesos temien que l'euro, a causa d'ajusts econòmics, significàs la fi de l'estat del benestar.

Entre els partidaris del «Sí», el primer ministre socialdemòcrata de Dinamarca, Poul Nyrup Rasmussen, reconegué que «ha estat una derrota» però puntualitzà que respectarà el resultat. Quasi quatre milions de danesos es pronunciaren a la jornada d'ahir, sobre l'adhesió a la moneda única. Segons la majoria dels analistes, el resultat repercutirà sobre la cotització de l'euro en els mercats a curt i llarg termini. Els únics països comunitaris, que no han entrat a la zona euro, a més de Dinamarca, són Regne Unit i Suècia.

Alguns experts avançaren que, si el resultat del referèndum hagués estat favorable a la incorporació a l'euro, aquest podria haver recuperat la paritat amb el dòlar abans de sis mesos. En no ser així, és previsible un retrocés de l'euro. Eugenio Domingo Solans, membre de la direcció del Banc Central Europeu (BCE), va assegurar ahir que l'euro «és un èxit» i que el denominat «euroescepticisme», amb el qual descriu la reticència d'alguns països a l'adopció de la moneda única, no existeix.