César Caicoya: «El Guggenheim ha estat el motor de canvi al País Basc»

Són les contundents paraules de César Caicoya, l'arquitecte que s'encarregà, ara fa sis anys, de dirigir l'execució del projecte que l'americà Frank O'Gehry havia dissenyat per al museu bilbaí. Sobre l'anomenat «efecte Guggenheim» i sobre els detalls del seu naixement i creixement en parlà ahir al Gran Hotel de Palma, amb una conferència emmarcada dins del cicle Futurisme. Imatge i realitat del turisme a les Illes Balears, que organitzen la Caixa i la Conselleria de Turisme del Govern balear.

Convençut que «en una societat avançada com la d'avui el més probable és que el sector cultural sigui el motor de canvi d'una ciutat», Caicoya corroborà les seves paraules amb l'exemple bilbaí. Ara fa una dècada, explicà, les institucions es posaren d'acord per superar la crisi socioeconòmica a través de tres sectors: el de les comunicacions, el de les noves tecnologies i el cultural. «Tres projectes en l'àmbit cultural havien de contribuir a remuntar en l'endarreriment que es patia, però el Guggenheim, més que el Kursaal de Sant Sebastià o el Palau Euskalduna, ho ha aconseguit».

Les xifres així ho demostren: els 14.000 milions que s'hi invertiren amb tant risc com escepticisme s'han recuperat amb escreix: dels 400.000 visitants anuals desitjats, el centre en registra 1.300.000; en els tres anys de funcionament, el Guggenheim Bilbao ha ingressat 100.000 milions de pessetes. Els efectes més positius, emperò, es troben en una altra lectura: «el més important és que el Guggenheim Bilbao atreu al País Basc un espectre sociocultural elevat, un públic que s'interessa per la cultura, pel desenvolupament de la ciutat i del país; un públic que, al seu pas per Biscaia, deixa inversions en les indústries tecnològiques més importants».