L'avió de GulfAir anava amb excés de velocitat quan es produí l'accident

Segons Hamar, en un segon intent frustrat d'aterrar, el pilot es trobava en «posició incorrecta» respecte a la pista i, a més, mentre baixava, la velocitat de l'aire s'incrementà i, a 1.000 metres d'altitud, «començà a descendir molt ràpid». L'avió, segons va dir el responsable bahrainí, anava a una velocitat de 270 nus (500 quilòmetres per hora), «que es considera alta», i duia el pilot automàtic connectat en el seu acostament final a la pista d'aterratge, segons les primeres dades de les caixes negres, analitzades als Estats Units.

No obstant això, tant Hamar com Frank Hilltrup, membre de l'equip del Departament Nacional de Seguretat en el Transport (NTSB) dels Estats Units que participa en les investigacions, assenyalaren en la conferència de premsa que és «molt prest» per assegurar que l'accident es degué a un error del pilot. Encara que insistiren que la velocitat de l'aparell era excessiva en el moment de l'acostament, Hamar afegí que es pogué deure a «diversos factors, com el pes de l'avió, la meteorologia o el vent, que són factors que s'estan estudiant».