El públic assistent a la cloenda de la XXXII edició de la
Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada, va rebre ahir el
president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, amb una
ovació que no feia altra cosa que palesar l'expectació que havia
creat el fet que per primera vegada un president illenc
protagonitzàs l'acte final de l'esmentat esdeveniment acadèmic.
Antich va dir que l'afluència massiva de joves a l'UCE «demostra
que la llengua catalana comença a guanyar la batalla del futur». En
un discurs de mitja hora de durada, el mandatari illenc es va
referir als territoris que comparteixen un mateix idioma, una
mateixa cultura i una mateixa història com «una gran família» i es
va referir a la seva presència en l'acte de cloenda com la
«representació d'un poble», les Illes Balears i Pitiüses, que «a la
fi, ha arribat a Prada». La «nova política» que es fa a les Illes
Balears, fruit d'un Pacte de Progrés que és l'«exemple d'una
societat avançada i moderna», no es limita, però, al terreny de la
normalització lingüística, va especificar Antich. El camí cap a una
economia «productiva i sostenible» que posi fi a una economia
«especulativa»; la conversió del medi ambient i la identitat en
conceptes bàsics per a la qualitat de vida; el futur del turisme
són alguns dels objectius que es persegueixen en aquesta nova etapa
de la política illenca. «No hem volgut deixar que el simple joc de
les forces econòmiques, que la pura llei del mercat es convertís en
el poder màxim a les Illes Balears perquè el mercat crea riquesa,
però no la distribueix», va engaltar Antich en aquest sentit. La
política del Govern balear respon a un objectiu clar: «Posar el
benestar i la qualitat de vida al mateix nivell que el creixement
econòmic».
Antich va situar el renaixement cultural i la normalització
lingüística a les Illes en la «visió de política integral» del
Govern. El president va apel·lar a un «activisme decidit» per donar
resposta a polítiques passades que aprovaven lleis que quedaven
«hivernades en el Butlletí Oficial corresponent» fins a
transformar-se en una «simple caricatura». El «centralisme
uniformista» va centrar les crítiques del president socialista, que
va atribuir als seguidors «recalcitrants de la vella política». Va
acusar els qui demanen que la Unió Europea protegeixi el castellà a
Catalunya d'anar «contracorrent» i d'estar poc preocupats pel fet
que el català sigui «viu o mort». Una declaració que va arrencar
els aplaudiments de la Sala d'Actes de l'UCE.
«Altres reclamen una revisió dels llibres d'història per
introduir-hi de bell nou les gestes 'nacionals' dels viriats i dels
pelayos», va dir el president referint-se al decret d'Humanitats
que impulsa el Govern central. Un altre dels exemples de
centralisme esmentat per Antich va ser la regulació dels horaris
comercials decretada des de Madrid.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.