Els escuts dels municipis illencs no són homogenis per manca de criteris unitaris

Després d'enllestir l'encàrrec de l'esmentat Ajuntament eivissenc, De Fluvià va veure que els escuts de les entitats locals de la pitiüsa major «no estaven fets d'acord amb la normativa heràldica» i es va posar en contacte amb la Conselleria de Cultura del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, aleshores dirigida pel dirigent del PP Joan Marí Tur. «Vaig escriure oferint-m'hi, perquè és una pena que havent-hi pocs municipis, es podria fer, sota la supervisió d'una persona, com hem fet a Catalunya, una cosa homogènia i que s'hi segueixin unes mateixes directrius», apunta l'expert.

Encara que l'assessor heràldic de Catalunya reconeix que no coneix en profunditat la situació a Mallorca i Menorca respecte d'aquest tema i l'assessorament de què disposen les entitats locals, aquest detecta «que hi ha com una espècie de mentalitat, per part d'algunes persones, que Catalunya actua amb prepotència i prefereixen anar a Madrid a assessorar-se».

L'escut i la bandera autonòmics de les Illes Balears i Pitiüses també són dos elements identitaris que el president de l'SCGHSV coneix molt bé. En primer lloc, De Fluvià assegura que l'escut «és inventat», perquè «mai no s'havia usat aquesta banda blava». En qualsevol cas, aquest és un aspecte que no menysprea, ans tot el contrari, l'expert entén que «sembla correcte posar a l'escut dels comtes de Barcelona una brisura amb aquesta banda per distingir-lo del del Principat». «Em sembla bé», diu. Quant a la bandera "«la que va fer Sanç I»", amb el castell blanc sobre morat en el cantó superior esquerre, De Fluvià només observa que aquesta aportació a la bandera de quatre pals «no ha de ser vertical, sinó que és més correcte col·locar-la en horitzontal».