La rapsòdia poètica de Guillem d'Efak brilla a Prada en un homenatge emotiu

Bartomeu Mestre i Biel Majoral escenifiquen la força creativa del mallorquí

TW
0

Amb camisa negra i sense més preàmbuls que la lletra i la música d'«Al·lot de fona», el biògraf de Guillem d'Efak, Bartomeu Mestre, va encetar l'homenatge que la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) va retre ahir al cantant mallorquí mort l'any 1995.

L'escenificació de la rapsòdia poètica «Siau qui sou», que protagonitzaren el mateix Mestre i el cantant Biel Majoral amb els nou músics que habitualment l'acompanyen, va donar pas a una taula rodona en què participaren, a més dels ja esmentats, el president de l'UCE, Miquel Porter i Moix, i la vídua de l'homenatjat, Mònica Pastor.

El deïdor Mestre, artífex també del muntatge, va enllaçar les onze peces que farcien el programa i que corresponen a un aliatge de les dues parts: la història de Mallorca i la biografia de l'autor. El resultat va ser un emotiu acte que va assolir el seu clímax amb la interpretació que Majoral va fer de la «Balada d'en Jordi Roca», un clam contra la pena de mort fet ahir conjuntament amb Mestre, i del «Vou veri vou per no dormir». Aquesta darrera peça és una «espècie de testament» llegat per D'Efak a aquest intèrpret amb la intenció que «en transmetés el missatge a la gent», segons va declarar Majoral a Diari de Balears. Quinze dies abans de morir, el febrer de 1995, Majoral i Antoni Artigues visitaren D'Efak a l'hospital, i el cantant negre va demanar a Majoral: «I els joves, què fan els joves?». I Majoral, en un atac d'optimisme, li va respondre: «No et preocupis dels joves, preocupa't de la nostra generació, que són els que estan fotuts».

Aleshores, D'Efak va deixar escrita la lletra del «Vou veri vou per no dormir» a partir de la coneguda cançó de bressol mallorquina. I la va deixar amb un encàrrec: «Perquè en Majoral la canti». I el matex Majoral va explicar, en l'homenatge d'ahir, la paradoxa de la cançó en la seva dedicatòria personalitzada: «A la gent de la meva generació, per a aquells que s'han adormit tantes vegades». I després de prop de mitja hora de record musical, Porter va donar entrada a la taula rodona: «El millor homenatge que es podia fer a Guillem d'Efak era tornar a sentir les seves paraules i a escoltar les seves cançons». El president i rector de l'UCE, que va gaudir de l'amistat del cantant, va afegir a la rememoració acadèmica el seu homenatge particular a «allò més important: que Guillem va saber trobar la veu per parlar amb normalitat, i això als nostres pobles s'ha perdut massa». «Guillem d'Efak va ser capaç de fer aquell miracle que la nostra societat necessita: enllaçar la tradició i la saviesa popular amb la modernitat. I va ser capaç de fer aquesta conjunció abans de ser popular». Així va parlar Biel Majoral del seu company.

Tant ell, com Mestre, com Porter feren un repàs per l'honestedat i la senzillesa de l'homenatjat, les dues parets mestres de la seva vida. Finalment, Porter glossà la facilitat de D'Efak per riure's de la gent que té aires de grandesa: «També a les dones importants li agradava prendre'ls molt el pèl, tot tipus de pèl», va dir.