Amb camisa negra i sense més preàmbuls que la lletra i la música
d'«Al·lot de fona», el biògraf de Guillem d'Efak, Bartomeu Mestre,
va encetar l'homenatge que la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) va
retre ahir al cantant mallorquí mort l'any 1995.
L'escenificació de la rapsòdia poètica «Siau qui sou», que
protagonitzaren el mateix Mestre i el cantant Biel Majoral amb els
nou músics que habitualment l'acompanyen, va donar pas a una taula
rodona en què participaren, a més dels ja esmentats, el president
de l'UCE, Miquel Porter i Moix, i la vídua de l'homenatjat, Mònica
Pastor.
El deïdor Mestre, artífex també del muntatge, va enllaçar les
onze peces que farcien el programa i que corresponen a un aliatge
de les dues parts: la història de Mallorca i la biografia de
l'autor. El resultat va ser un emotiu acte que va assolir el seu
clímax amb la interpretació que Majoral va fer de la «Balada d'en
Jordi Roca», un clam contra la pena de mort fet ahir conjuntament
amb Mestre, i del «Vou veri vou per no dormir». Aquesta darrera
peça és una «espècie de testament» llegat per D'Efak a aquest
intèrpret amb la intenció que «en transmetés el missatge a la
gent», segons va declarar Majoral a Diari de Balears. Quinze dies
abans de morir, el febrer de 1995, Majoral i Antoni Artigues
visitaren D'Efak a l'hospital, i el cantant negre va demanar a
Majoral: «I els joves, què fan els joves?». I Majoral, en un atac
d'optimisme, li va respondre: «No et preocupis dels joves,
preocupa't de la nostra generació, que són els que estan
fotuts».
Aleshores, D'Efak va deixar escrita la lletra del «Vou veri vou
per no dormir» a partir de la coneguda cançó de bressol
mallorquina. I la va deixar amb un encàrrec: «Perquè en Majoral la
canti». I el matex Majoral va explicar, en l'homenatge d'ahir, la
paradoxa de la cançó en la seva dedicatòria personalitzada: «A la
gent de la meva generació, per a aquells que s'han adormit tantes
vegades». I després de prop de mitja hora de record musical, Porter
va donar entrada a la taula rodona: «El millor homenatge que es
podia fer a Guillem d'Efak era tornar a sentir les seves paraules i
a escoltar les seves cançons». El president i rector de l'UCE, que
va gaudir de l'amistat del cantant, va afegir a la rememoració
acadèmica el seu homenatge particular a «allò més important: que
Guillem va saber trobar la veu per parlar amb normalitat, i això
als nostres pobles s'ha perdut massa». «Guillem d'Efak va ser capaç
de fer aquell miracle que la nostra societat necessita: enllaçar la
tradició i la saviesa popular amb la modernitat. I va ser capaç de
fer aquesta conjunció abans de ser popular». Així va parlar Biel
Majoral del seu company.
Tant ell, com Mestre, com Porter feren un repàs per l'honestedat
i la senzillesa de l'homenatjat, les dues parets mestres de la seva
vida. Finalment, Porter glossà la facilitat de D'Efak per riure's
de la gent que té aires de grandesa: «També a les dones importants
li agradava prendre'ls molt el pèl, tot tipus de pèl», va dir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.