L'Armada russa començà ahir una arriscada operació de rescat dels 116 tripulants del submarí nuclear Kursk, enfonsat dissabte passat a l'Àrtic, però el primer intent d'arribar al casc fracassà «pel mal temps». La tempesta, amb vents de 70 quilòmetres per hora i ones de quatre metres, que minvaren poc després, no impediren un segon intent d'acoblar al submergible sinistrat una càpsula per rescatar la dotació.

La càpsula de salvament, subjecta al vaixell de rescat Rudnitski, se submergí a les aigües de la mar de Barentsz per descendir el centenar de metres que la separen del submarí nuclear de darrera generació Kursk. Aquest dispositiu esfèric ha d'enganxar-se a les escotilles del submarí per permetre-hi l'accés dels mariners atrapats, que en grups de fins a 20 persones seran ascendits a la superfície, si tot va bé.

El perill continua present, ja que els corrents són molt forts i la sotsobra de la mar és agreujada per la maror que encara continua en aquesta zona de l'Àrtic. A més, el submarí sembla que està escorat, cosa que pot dificultar l'acoblament de la càpsula de salvament, ja que un angle excessiu entre la seva comporta i l'escotilla del submarí impediria l'enganxament.

En les tasques de rescat participen 15 vaixells de guerra i altres vaixells de salvament de la Flota del Nord, que estan concentrats en el sector de l'Àrtic on el Kursk es troba encallat a una profunditat de 107 metres. «L'únic que està clar és que la gent és viva, ja que la tripulació envia senyals de socors i tota la resta són esperances que disminueixen progressivament», va dir el comandant en cap de l'Armada russa, Vladimir Kuroyedov. Afegí que tots els esforços ara «se centren a salvar la tripulació del Kursk».